Lladres del temps

La direcció de la línia de ferrocarrils West Japan Railways es va veure obligada a emetre una nota oficial de disculpa després que un dels seus trens sortís 25 segons abans de l’horari previst. Aquest comboi havia de marxar a les 7:12:00 i va tancar portes a les 7:11:35. La companyia va admetre que aquest error en puntualitat va causar entre els usuaris “un inconvenient inexcusable” i es va comprometre “a avaluar a fons el que va passar perquè una cosa així no torni a repetir-se”. Diversos passatgers, acostumats que els trens japonesos surtin a l’hora en punt (ni un segon més, ni un menys) van perdre aquest comboi i van haver d’esperar set minuts que arribés el següent tren per completar el recorregut previst. Un retard que en moltes cultures no seria ni digne de menció. No és el cas del Japó, on arribar set minuts tard a la feina, a l’escola o a una cita, a més d’estar molt mal vist, és considerat com una greu falta de respecte.

La puntualitat va lligada al prestigi de la persona. És un signe per al reconeixement i de respecte d’algú o cap a algú. Quan una altra persona decideix lliurar-nos el seu temps, ja sigui molt o poc, està cedint una cosa que mai més recuperarà. Les persones impuntuals “són lladres del temps aliè”.

El més preocupant és que cada vegada som menys puntuals. Vivim en una societat estressada, la qual cosa complica l’organització del temps, i quan tot es complica, no dubtem a posar fins i tot en perill la nostra pròpia vida amb el cotxe per salvar la nostra impuntualitat.

Hi ha diferents perfils d’impuntuals. El distret (oblida les cites), l’optimista (creu que pot amb tot i que sempre arribarà a temps) o el deixat (és incapaç d’organitzar-se i a més és mandrós). Però el que més fa enfadar els puntuals és el narcisista. Ell considera que està per sobre de la resta i el retard és una forma de sobresortir i d’imposar-se al grup.