Creat:

Actualitzat:

Es pot definir la zona de confort com el conjunt de coses que ens han envoltat durant molt de temps i que ens ajuden a evitar la incertesa d’experimentar i innovar. Així doncs, una persona que se situï en aquesta zona es conforma amb les seves rutines, el seu dia a dia, i deixa d’experimentar, ja que tot el que ha fet durant la vida ha funcionat i no vol assumir el risc que coses noves no li surtin bé. Es tracta, segons els psicòlegs, d’una deriva natural que fa que les persones tendeixin a quedar-se a la seva zona de confort sense adonar-se que hi són, ja que s’hi senten molt còmodes.

Això, però, pot provocar un problema greu ja que el sentiment de seguretat, el benestar que transmet aquesta zona, implica que cada vegada menys fem coses noves i, de mica en mica, fins i tot deixem de fer les que fèiem fins ara. En resum, anem perdent audàcia i ens conformem amb una vida fàcil! I aquest conformisme, en funció de les persones, pot afectar un o diferents àmbits, sigui personal, esportiu, laboral, etcètera.

Per sortir d’aquesta zona es necessita una bona dosi de valentia, que no s’ha d’interpretar com l’absència de por, sinó com la capacitat de sobreposar-se a la por fent allò que ens espanta, així com un entorn favorable que ens motivi a posar-nos en perill, a fer coses noves que mai hauríem pensat fer.

Personalment, soc una persona a qui no li agrada quedar-se gaire estona a la seva zona de confort, ja que m’agrada l’assumpció del risc i la superació dels propis límits. Però només en l’àmbit professional, ja que en l’esportiu soc una mica més poruc i em costa sovint passar la frontera que m’he marcat. Per superar les meves pors, però, tinc la sort de poder comptar amb familiars i amics que m’ajuden a fer aquest pas, que em permeten superar-me i, en definitiva, sortir de la meva zona de confort (gràcies David, gran motivador, i Fany i el Team 2019, companys de moltes aventures esportives).

tracking