Els objectius de la reforma sanitària

Després de dues legislatures amb majoria absoluta i amb tres ministres de Salut, el Govern de Toni Martí ha assolit una fita històrica: desmantellar un sistema sanitari, basat en la lliure elecció de metge i la doble cotització, que funcionava satisfactòriament, tant per als usuaris com per als organismes avaluadors que van donar la cinquena plaça mundial a la sanitat andorrana. I ho ha fet sense resoldre el problema del dèficit, sense implementar una cartera de serveis i sense proposar solucions a la problemàtica de la CASS.

Comptava amb un consens inicial en tres punts claus de la reforma: el metge referent, la història clínica compartida i la cartera de serveis. Es pretenia millorar un sistema sanitari que havia estat catalogat com un dels millors del món occidental i reduir una despesa galopant inassolible per la CASS, tot salvaguardant la lliure elecció de metge i el sistema de copagament, aspectes plenament integrats en la mentalitat andorrana, després de sis dècades de funcionament satisfactori. A la pràctica, s’elimina la lliure elecció quan el metge referent esdevé el filtre per accedir a l’especialista i, de no seguir l’itinerari, l’usuari és penalitzat econòmicament, en un context on els metges són remunerats per acte mèdic. A més, no és evident que amb la figura del metge referent s’hagi de reduir la despesa. D’altra banda, la cartera de serveis continua pendent d’ençà la reforma de la Llei de Sanitat de 2009 i sorprèn que aquesta obligació, que ha incomplert el Govern durant tota una dècada, hagi estat al mateix temps una de les prioritats dels ministres de Salut.

De fet, quan s’ha parlat de la CASS i del dèficit sanitari, ningú ha buscat solucions reals i menys demanar responsabilitats per la gestió. Sembla que les propostes de reforma de la CASS només hagin anat orientades a promoure les assegurances complementàries. La CASS té un doble problema: de funcionament i de dèficit econòmic que, fins al moment, no s’han afrontat amb resolució. Difícil paper dels futurs mandataris, especialment si els demòcrates repeteixen al Govern, ja que hauran de revertir els desencerts de les dues legislatures anteriors, sense menyscabar obertament les polítiques dels governs de Toni Martí, que ha deixat molts aspectes per resoldre, en el tema sanitari.