Desinformació

En plena precampanya és un moment favorable per a l’aparició de notícies falses a la premsa. És habitual veure titulars amb una veracitat relativa, com els possibles noms dels candidats o les probables aliances i pactes; sovint molt lluny del que es veurà en el moment de revelar les reals candidatures. Amb total desconeixement de la professió de periodista, puc intuir que la desinformació és una conseqüència de la dèria de voler treure una notícia abans que un altre mitjà, o una estratègia per captar l’atenció amb la publicació de titulars sensacionalistes. Però, això justifica la difusió d’informacions falses?

Al marge del moment polític actual, estan proliferant tota mena de publicacions sensacionalistes en alguns mitjans que l’endemà mateix es desmenteixen. Quina informació li queda al ciutadà, la falsa o la real? Malauradament, la propagació de les falsedats és sempre major que la veritable informació, sobretot tenint en compte les ràpides expansions que es fan a través de les xarxes socials. Si es tractés de notícies sense cap conseqüència per a persones, equips o institucions, podríem relativitzar la gravetat dels fets. Però no sempre és el cas.

En certes ocasions les falses notícies són fruit d’una mala praxi del periodista, que publica una informació amb la pressió de treure el titular com més aviat millor i sense contrastar-ne la veracitat. Però en alguns casos, les notícies tenen finalitats poc amables. M’atreviria a dir, fins i tot, que s’utilitzen com a arma política i tenen la clara voluntat d’atacar les altres parts, deixant de banda l’obligació de ser lleial a la ciutadania i transmetre només la veritat.

Aquesta manipulació o tergiversació de la veritat ataca la mateixa imatge dels mitjans de comunicació, però sobretot fomenta i augmenta la desinformació del poble.Els ciutadans de tota democràcia hem de poder tenir accés a una informació real, objectiva i contrastada.