XXVII Cimera. Andorra 2020

Andorra, que forma part de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB) des del 2007, va presentar la seva candidatura i ha estat escollida com a seu de la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern per a l’any 2020.

A priori cal veure-ho com a positiu. Dic bé: a priori. Ja que es tracta d’un esdeveniment de gran magnitud que cal haver madurat, estudiat i preparat –espero que així s’hagi fet– amb gran serenor i meticulosa precisió, tenint clar quins són els objectius essencials que es pretenen assolir, tant per a la projecció d’Andorra –sembla evident–, però també per a l’enfortiment de la mateixa Organització: quin impuls se li pretén donar –si és el cas– o quin embat en un determinat camp d’especial importància per a ambdós; i tot això des del nostre reduït i ben particular espai. Tenint sempre en compte que la projecció que es donarà, tant de cara a l’exterior com a l’interior, serà proporcional o inversament proporcional a l’esforç i saber fer esmerçats, funció del resultat obtingut en els diferents àmbits, els de foto, necessaris, però –sobretot– en els de fons que són els que realment marquen petjada.

Ha arribat a les meves oïdes que semblaria ser es voldria proscriure el català de l’acte. Em sembla senzillament inacceptable. Entenc perfectament que les llengües de treball siguin les que diuen els estatuts. Això no deixa que la llengua oficial d’Andorra és el català. Així consta en la Constitució. Que hi hagi traducció simultània assegurada, a costes d’Andorra, per alguna intervenció –total o parcial– en català, és evident. És tal com sempre s’ha procedit en reunions d’organismes internacionals. Tampoc no entendria que no es pogués anunciar a la població autòctona, l’encontre, en l’idioma del país. Pot ser cert que es discuteixi quelcom així l’any que l’ONU ha declarat de les llengües autòctones?

Finalment, cal esperar que la seguretat s’abordi en clara clau de coprincipat.