Feliços els pobres?

Ahir, Mans Unides va començar les activitats d’enguany de la Campanya contra la Fam. D’ara fins al dia 1 de març serem convidats a prendre part en actes solidaris amb els més necessitats del nostre món. Conscients que és responsabilitat de tots que els aliments arribin a tothom, que ningú quedi exclòs dels béns necessaris per portar una vida digna.

I mireu quina sorpresa: avui a l’evangeli trobem aquestes paraules de Jesús: “Feliços els pobres, (...) però, ai de vosaltres els rics...” Sembla un contrasentit. O pensem que ho hem llegit malament. Però no, és aquest l’ensenyament de Jesús.

És evident que Jesús no proclama feliços els pobres pel sol fet de ser pobres i menys assenyala la pobresa com un ideal a viure. Seria una burla contra els pobres que justament desitgen sortir de la seva situació humiliant i que nosaltres hem d’ajudar. Ni és d’acord amb la pràctica de Jesús que cercava els pobres, els malalts, els marginats, precisament per alliberar-los de les seves limitacions i guarir-los.

Quina és la clau per entendre l’ensenyament de Jesús? Per què proclama feliços els pobres mentre condemna la satisfacció dels rics? La resposta és la mirada de futur. Jesús vol anar més enllà de la realitat immediata en què vivim. No ens limitem a restar satisfets amb el que tenim i vivim avui, sinó que cal fomentar perspectives de futur, de transcendència, d’eternitat. Mentre els rics ja han vist satisfetes les seves aspiracions, ja han aconseguit els seus objectius a la vida, els pobres resten oberts a un futur millor per a ells. Posen la confiança en Déu quan s’han vist decebuts de la societat humana

Ser feliç és la màxima aspiració de la persona. Felicitat és aquell estat d’ànim en el qual hom se sent bé, sense tensions ni conflictes interns. La felicitat ve associada a dues grans realitats fonamentals: la justícia i la pau.

Jesús anomena feliços els pobres. La seva joia i felicitat rau en el fet que, per a ells, ja ha arribat el Regne de Déu. Regne de Déu és una expressió, netament semita, per indicar que el mateix Déu es fa present en la persona i actua en ella com a salvador.

Els rics que s’autocomplauen amb els seus béns, “ja han rebut el seu consol”. I Déu no té lloc en el seu cor.