Deliri, ignorància, bordegassos?

He romàs uns quants dies ingressat al Centre Hospitalari, i allí més enllà de pensar i repensar en la vida, en la mort..., i en altres bestieses, tens temps suficient per fullejar diaris d’ací i d’allà, la qual cosa em xifla, perquè sense diaris sí que sóc home mort. I no perquè em cregui tot el que diuen –però no ara, sinó de ben jove!– sinó perquè em plau saber què diuen, què passa al món, i al nostre petit país. O no passa, perquè, a voltes, del que és important ni un breu resum. En fi...

Ves per on, l’altre dia, concretament aquest 12 de febrer en el diari que escric, el Diari d’Andorra,, vaig llegir estupefacte un titular que deia encertadament “insinuació de tupinada de L’A i el PS”. No em podria creure que dos senyors consellers generals que a més pretenen representar-se i diuen entre altres coses que “no hi hagi cap alteració de les urnes que recullen el vot a la Batllia”. Després em comentaren que davant d’aquesta terrible bajanada, s’explicaren els dos senyors consellers generals dient que això s’havia tergiversat, que no volien dir això, que era fora de context, i en fi que no s’expressaren correctament, més o menys. Per a mi, el problema no es aquest, la qüestió és que es pensi, no que es digui, que també. Però si es diu és que prèviament s’ha pensat –si pensen, és clar– i aquí existeix la bajanada.

Mirin, hi ha quelcom que en aquest país ha tingut i té un sòlid prestigi no és altre que la institució de Batlle – més enllà de les persones que la puguin representar- tant o més que el Consell General. “Lo Sinyor Batlle” ha estat sempre sempre quelcom com mític. Saben que per a mi la institució la fa la persona, i no parlo de l’època recent, perquè no em pertoca, però el Batlle ha estat persona, normalment sense estudis però amb un seny que ja voldríem tenir alguns avui. Que dos bordegassos, amb estudis, sembla ser, experimentats, sembla ser, hagin pogut insinuar de lluny o de prop qualsevol cosa estranya en els vots dipositats en la Batllia em sembla propi d’una escena d’Algú va volar sobre el niu del cucut, amb el Nicholson de protagonista.

Que es vol fer mal al país, amb mentides des de fora i des de dins, orquestrades gairebé sempre des de dins, ja ho sabem; però arribar que dos Consellers Generals pinxos i “salvadors de la pàtria”, certament no amb massa salut, insinuïn desconfiança en la salvaguarda dels vots dipositats a la Batllia –sense cap mena de prova de res, només perquè si, perquè se’ls ha acudit- em sembla que hem arribat a un moment que això no dona més de si, no les institucions sinó els seients ocupats per aquests Srs. Consellers, que representen el poble. Estem en un procés en què tot s’està minant de manera calculada, mil·limètricament estudiada per destrossar el país?

La Constitució és fonamental, però, abans d’aquesta, durant gairebé 800 anys, la democràcia en aquest país estava fonamentada en poques institucions que representaven no pas bordegassos eixelebrats, sinó persones –sense estudis, gràcies a Déu– però plens de saviesa, prudència, seny i respecte.

Què deuen pensar d’aquesta bretolada les set criatures dels Plensa?