x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

La foto

D’imatges, textos, mentides, veritats, metàfores, realitat i ficció
Actualitzada 16/02/2019 a les 06:41
Al fons de la sala, el president de la Generalitat, Quim Torra, saluda amb la mà dreta ben oberta. A l’espai central, els dotze processats pel Procés. Nou d’ells es giren atrets per la presència del president; un altre –Santi Vila– sembla meditar, absent; l’exconseller de Justícia Carles Mundó sembla mirar-se amb interès la reacció dels seus companys, estudiant l’escena des de l’angle contrari al nostre; l’exvicepresident Oriol Junqueras, per últim, sembla, ell, concentrat en allò que passa davant seu, no al darrere, abstret en els seus pensaments, visualitzant escenes futures o atent a un detall de la decoració de la sala. Fins aquí la foto –la meva descripció, vaja, d’aquí tots aquests “sembla”. La foto de la setmana. D’Emilio Naranjo (d’EFE), per cert.
La foto de la setmana perquè ha agradat a molts sectors i bàndols i, també, perquè explica una història de conflicte, de morbo, d’intriga, de tensió: un president menystingut, un exvicepresident digne, el xoc d’autoritats entre el governant desposseït i empresonat i el governant efectiu però suplent, la tensió entre dos bàndols (ERC i allò altre) paral·lela a l’existència de dues realitats (la presó i la Generalitat), que estableix passarel·les entre els dos bàndols i complexifica les estructures dicotòmiques. De fet, tothom s’ha fixat molt en Junqueras, però les cares de Romeva i de Turull tenen, com a mínim, el mateix interès.
El problema, però, és que la foto és mentida. O –a veure si sóc capaç d’expressar-ho millor– el moment que transmet la foto és mentida, perquè sabem que un instant després, Junqueras i Torra es van saludar. Així, celebrem la força d’una fotografia quan fa exactament allò que retraiem a molts pseudoperiodistes: que només reprodueixin a la notícia, a l’entrevista o al titular una part interessada de la resposta. La foto, doncs, menteix; el vídeo diu la veritat.
Si rasquem, però, no depèn tant de l’instant com de l’estatut de la fotografia. Si no fos una foto i fos una pintura, diria la veritat. Perquè la foto potser menteix reproduint un moment però diu la veritat quan ens explica la realitat. I aquí rau la força de la ficció. Ens obsessionem pel big data, per les dades quantificables i objectives quan la veritat, tot sovint, es troba a les metàfores, també al món de les imatges.
Etiquetes
  • #1 Interessos
    (16/02/19 09:23)

    La premsa pot ser "lliure" per mentir, tergiversar, desinformar, ometre, sembrar confusió, enganyar deliberadament i calumniar, o simplement no mossegar la mà que li dóna de menjar, però, és "lliure" de dir la veritat?.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts