El vot judicial

Crec sincerament que el PS i L’A han errat el tir posant en dubte la custòdia dels vots emesos judicialment des que s’inicia aquest procediment fins que s’acaba la jornada anterior al dia de les eleccions. Per llançar sospites sobre la tasca de vigilància que exerceixen les autoritats judicials en les paperetes que els ciutadans dipositen a la Batllia s’han de tenir certeses que realment aquesta no es produeix amb el rigor i la professionalitat que se suposa. I no és el cas, perquè enlloc he llegit i ningú m’ha sabut dir on estava la deixadesa en la protecció del vot emès pel ciutadà que no vol anar o no pot anar al col·legi electoral el dia dels comicis i escull la Batllia per votar.
Una altra cosa ben diferent és la metodologia per la qual es regeix el vot judicial. És a dir, el fet que l’elector tingui la possibilitat de canviar el seu vot tantes vegades com vulgui fins al darrer dia. És perfectament legítim que hi hagi qui cregui que això no s’hauria de poder fer, que una vegada ja has dipositat la teva papereta consideri que ja has exercit el teu dret a vot i, per tant, que sigui impossible de rectificar. Vaja, com si fos el vot per correu. I és en aquest aspecte en què socialdemòcrates i liberals haurien hagut d’incidir. Però per canviar aquesta metodologia, que farà vint-i-sis anys de vigència, no cal posar en dubte ni sembrar sospites, sinó que és tan fàcil com presentar un proposta de llei per modificar la Llei electoral i de referèndum en la qual s’especifiqui clarament que una vegada dipositat el vot en seu judicial ja no es podrà canviar.