La crisi dels lloguers

Andorra no s’escapa de la problemàtica generada pels preus del lloguer dels habitatges, que és similar a totes les grans ciutats. Per pal·liar aquesta situació, l’actual Govern ha congelat les renovacions dels contractes per a un any, a l’espera de tenir un estudi més acurat del sector. Davant els augments desmesurats del lloguer, les ciutats europees han adoptat diferents solucions: París, una de les ciutats més cares d’Europa, amb un 20% d’habitatge social, obliga a fixar un preu màxim per a cada barri; Berlín exigirà als propietaris informar de les pujades abans de finalitzar el contracte i a no superar el 10% de la mitjana de la zona, establint sancions per incompliment que poden arribar als 100.000 euros; Viena garantirà que dues terceres parts de les noves construccions de més de 5.000 metres quadrats siguin de protecció oficial, que s’afegiran als 220.000 pisos municipals i als 200.000 pisos amb renda limitada que té la capital austríaca; Lisboa ha aprovat una llei que impedeix desallotjar els majors de 65 anys o persones amb discapacitat si fa més de quinze anys que lloguen el pis, i prohibeix els contractes curts, amb incentius fiscals per als propietaris que estableixin contractes de més de dos anys.

L’escalada de preus, que dificulta l’accés a l’habitatge als sectors socials més desfavorits, requereix actuacions polítiques per revertir la situació. Per fer front a aquest fenomen, s’han de dur a terme mesures que resolguin el problema de fons i que no siguin un pedaç per sortir del pas. En aquesta línia, la comissió nacional pretén impulsar els habitatges de caràcter protegit o social –dels quals malauradament Andorra gairebé no gaudeix–. També vol crear un índex de preus de referència per orientar el preu dels contractes d’arrendament, sense sancionar el propietari, establint avantatges per a aquells que ho respectin, i així augmentar l’oferta total.

Ara bé, el que no s’entén és que s’hagi esperat a esgotar la legislatura per adoptar unes línies d’actuació que encara no s’han desenvolupat, tret d’unes mesures transitòries que no solucionen el problema de fons. Cal una implicació i lideratge del sector públic, ja que la problemàtica no pot recaure, únicament, en el sector privat, que no disposa de les eines per revertir la situació.