Fum

No sóc capaç d’entendre a què es deu l’acceptació acrítica (i la consegüent no persecució) per part dels poders públics de la mal anomenada medicina alternativa. Tinc hipòtesis, evidentment, però cap d’aquestes té prou força per mantenir la porta oberta a un negoci que combina dos components tan poc menyspreables des d’un punt de vista penal com el frau i el delicte contra la salut pública. Perquè es tracta d’això. I sí, en el regne de les fake news, del relaxament de la veritat, de les bombolles cognitives i el jo superlatiu, és d’allò més normal que hagin acabat triomfant les pastilles de no res, perquè lliguen amb el cor del sistema (remeis fàcils i immediats –pastilles o el que sigui– pagats a preu d’or –consumisme–) incorporant-hi, a més, les seves darreres incorporacions més perverses (ho diu un guru, a mi em funciona, és que ens estan enganyant...). Així, entenc que els reguladors es divideixen entre els adeptes (a la meva cunyada li va funcionar) i els que ho minimitzen (total, només són boletes de sucre). I no. No només són boletes de sucre. És molt més que això. És estafa. És engany. És enriquiment fraudulent. És publicitat enganyosa. És contribuir a crear una cultura relativista amb efectes insospitats (perquè hauríem de finançar recerca biomèdica si ja tenim boletes de sucre?). És aprofitar-se de gent en moments de vulnerabilitat. És matar gent que sense l’esperança divina que li donen uns gurus que només busquen enriquir-se podrien haver continuat vivint. Perquè sí, perquè parlem de boletes de sucre però també de tractaments alternatius del càncer, i tot va en el mateix sac, tot forma part del mateix discurs, tot segueix la mateixa lògica. I no, abandonem les dicotomies infantils: es pot ser ferotgement crític amb la indústria farmacèutica i amb certs abusos de la biomedicina i defensar les vacunes i combatre els venedors de fum. Però res, els venedors de fum cada dia disposen de més espai publicitari i de més espai a les farmàcies (per cert, quan tindrem un debat seriós sobre què hauria de ser una farmàcia?). I les comparacions no s’aguanten: el tabac s’etiqueta amb aquell “El tabac mata” però el fum continua venent-se lliurement, sense ni tan sols una etiqueta que digui “Tots els estudis científics diuen que això no serveix absolutament per a res!”.