Pues a mi m’està ben bé, això de la Shopping Mile. Si tots els partners, els influencers, els headhunters i els stakeholders creuen que és necessari per arribar al nostre target, que deu ser el que ve de la Commonwealth, mira, wonderful. Deuen haver fet els seus tests, els seus meetings, els seus workshops i els seus brainstormings, han tirat endavant el casting del naming i han calculat el perfect timing per llançar-lo al market. És un concept harmless i l’entén everybody. Ja n’hi ha prou de la fellowship dels happyflowers, que sempre estan donant la tabarra amb l’idioma, en un neverending loop. No way: ens fan mobbing i aturen, amb el seu pressing el success. La qüestió és entendre’ns, i amb la llengua de la padrina, que és una cosa vintage, old-fashioned i gens cool, no arribem enlloc, no hi ha feeling, no és prou posh per als turistes, és offside. Com els pronoms febles, que no serveixen de res, hombre. Són els mateixos losers que van bramar amb The Cloud, i es queixen dels anuncis dels private banking i dels resorts d’esquí que hi ha als billboards de les carreteres, que no fan mal a ningú. Però no guanyaran, perquè van en contra del timeline. Atenció, please. Un spoiler alert, off the record: aviat tindrem els primers inputs i feedbacks, perquè és crystal clear que amb aquest slogan vindran shoppers a puntapala, a buidar-nos els outlets i els malls. I el nostre rating s’enfilarà tant i tant que modificarà per sempre l’skyine del país (The Pyrenees Country).