Coldplay i un poema de Rumi

Fins ara mai no he tingut l’oportunitat d’assistir a un concert de Coldplay, encara que n’he pogut veure fragments per televisió i també el documental sobre el grup A head full of dreams, un documental que es pot veure a Amazon Prime Video i que resulta molt interessant perquè es pot seguir la seva evolució des del moment que eren uns desconeguts i estudiaven en una escola de Londres.

Però parlava de Coldplay perquè l’última gira, que també va fer-se amb aquest nom, A head full of dreams, van incloure, al començament dels concerts, un fragment d’un dels poemes més coneguts de Rumi (Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi), poeta persa de principi del segle XIII, titulat La casa d’hostes. Em permeto una traducció lliure.

“L’ésser humà és una casa d’hostes. / Cada matí un nouvingut. / Una alegria, una tristesa, una maldat, / certa consciència del moment ens arriba / com un visitant inesperat./ Dona’ls la benvinguda i acull-los a tots / encara que siguin una multitud de laments / que buiden la casa amb violència / Encara que sigui d’aquesta manera tracta’ls amb honor / Poden estar creant-te un espai per una nova delícia / Al pensament obscur, la vergonya i la malícia / rep-los a la porta amb un somriure / i invita’ls a entrar / Siguis agraït amb tot­hom que vingui / Perquè cadascun d’ells ha estat enviat / com una guia del més enllà.”

És un d’aquells poemes que mereixen ser escrits a la paret o al mur del nostre pensament, que pot alegrar-nos la vida i pensar que podem aprendre i beneficiar-nos de qualsevol ocasió, de qualsevol pensament, encontre o circumstància que d’entrada ens pugui resultar estranya o invasiva.

Són petites ajudes que ens permeten seguir avançant quan les coses es torcen. Toquen aquella fibra que tots portem dins i que de vegades no sabem com activar.

I s’agraeixen actituds com aquesta; ens arribin o no, almenys intenten suavitzar el possible patiment.

Els concerts de Coldplay ja són per si mateixos un cant a la vida. T’agradarà o no el grup, però és innegable que transmeten una força que et dona ganes de viure, de moure’t, cantar i ballar. Tot és alegria, color i fantasia.

Incloure fragments de poemes antics encara els fa més grans, i desperten com a mínim la curiositat. No els agrada aquest poema o no acaben de trobar-li el sentit?

Busquin a la llibreria o a la xarxa d’altres poemes de Rumi. A la majoria hi ha una connexió especial entre l’espiritualitat i les ganes de viure; segurament un dels còctels més interessants que es poden crear: gaudeix del que tens al teu abast i confia en el futur i tot el que està per venir.

Com diu el mateix Rumi, per molt ràpid que corris, la teva ombra no sols et segueix, sinó que de vegades t’avança.