Promeses incomplides

En el discurs d’investidura de 2011, el cap de Govern es comprometia a donar les màximes facilitats per concloure un acord de legislatura amb el PS, per fer sostenible la viabilitat financera a llarg termini de la Seguretat Social. També afirmava que totes les reformes estructurals i legislatives es farien apostant per la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia andor­rana, amb el consens dels agents econòmics i socials, amb la complicitat dels ciutadans i els treballadors. Per activar l’economia proposava modificar la Llei d’inversions estrangeres per fomentar la inversió dins el país, atraient inversors forans, i així configurar un nou model econòmic. Insistia a aprofitar l’experiència i la solidesa dels professionals de l’administració, sense criteris polítics de reconeixement, per valorar únicament el talent i la professionalitat, en benefici del conjunt de la societat andor­rana.

Martí assumia la legislatura amb el compromís de fer front als desequilibris socials i econòmics, garantint la qualitat dels serveis, amb transparència i control de gestió. Afirmava que no es tractava de retallar prestacions, sinó de fer una bona gestió dels recursos i els serveis públics. Insistia que no es podia oblidar que una de les nostres riqueses és el capital humà, perquè Andorra necessita persones competents i capacitades, ciutadans del segle XXI. Es comprometia a enllestir ràpidament la cartera bàsica de serveis sanitaris i sociosanitaris tant al país com a fora, amb el sistema de finançament adequat, i que es podria garantir la complementarietat entre els sistemes sanitaris públic, privat i concertat.

Potser és que els discursos resulten enganyosos i, bàsicament, es tractava d’aprovar una nova legislació laboral per abaratir l’acomiadament i una nova llei de la Funció Pública que ha generat un desencís generalitzat entre el personal afectat. Les recents queixes de més d’un miler de persones són l’exemple del fracàs d’aquestes polítiques. La majoria absoluta de DA al parlament ha esdevingut un instrument ofegador per a un ampli sector de la societat. Em demano quin grau de compliment, d’ençà el discurs d’investidura de la línia programàtica, ha assolit el gairebé desaparegut cap de Govern i quin futur es depara als joves d’aquest país.