x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

La mediació està de moda

Els resultats en matèria de mediació d’aquests darrers anys són encoratjadors i mostren que és un sistema alternatiu de resolució de conflictes que va ‘in crescendo’
Actualitzada 28/01/2019 a les 20:43
    Júlia Sánchez
Amb motiu del Dia europeu de la mediació, el proppassat dia 21 de gener vam poder gaudir de les diferents aportacions que alguns/es companys/es van fer sobre la mediació i que, sens dubte, van contribuir a la promoció d’aquest mètode alternatiu de resolució de conflictes.
En el meu cas, des de la meva doble formació com a jurista i a les portes de finalitzar el màster en mediació i gestió de conflictes durant els propers dies, també voldria aportar el meu granet de sorra, apropant al lector el que considero el moment màgic de la mediació, aquell moment que, quan succeeix, suposa el restabliment de la comunicació entre les parts en conflicte i el principi de la resolució de forma pacífica i consensuada, i que es produeix quan els mediadors pràcticament ja no intervenim, i són les parts les que comencen a dialogar per a assolir la millor solució.
La mediació, entesa com la participació d’una tercera persona neutral en una disputa o negociació entre dues parts, és molt antiga, però el seu desenvolupament, així com la seva pràctica, neix, aproximadament, en el decurs dels anys trenta als Estats Units com una nova institució dirigida a la resolució alternativa de conflictes, sobretot de tipus laboral. Els bons resultats obtinguts van propiciar el seu creixement i el fet que la mediació s’incorporés al sistema legal en alguns estats.
A Europa, la mediació arriba més tard. La Unió Europea va desenvolupar una sèrie de resolucions, recomanacions, llibres i projectes de drets, que van donar lloc a diferents estudis i a la seva difusió. L’expansió de la mediació en els diferents països on s’ha anat implementant ha tingut molt a veure amb els avantatges que pot representar la utilització d’un sistema diferent al sistema judicial per resoldre conflictes. I en aquesta dimensió de la resolució del conflicte apareix la mediació. Considerada com aquell procediment extrajudicial i voluntari, complementari i no excloent per se del procés judicial.
La mediació sembla que està de moda, però no hem d’oblidar que, com a procediment extrajudicial de resolució de conflictes, s’assenta sobre un considerable factor subjectiu. El nucli de la mediació són les persones, són els mediats, són aquells que lliurement decideixen resoldre el seu conflicte en seu autocompositiva amb l’assistència d’una altra persona: el mediador. És imprescindible entendre la concepció subjectiva de la mediació, amb caràcter ampli i no restrictiu, això és, tot i que de moment, la pràctica més estesa al nostre país sigui la mediació familiar, això no obsta perquè tinguem en compte que la mediació dona perfectament cabuda a la intervenció de persones físiques, a títol personal, tant si es tracta de conflictes que afecten l’esfera de l’àmbit privat (conflictes sobre drets disponibles en el marc del dret civil i mercantil), en dret penal i fins i tot en àmbits encara menys explorats com seria el cas de la mediació en matèria contenciosaadministrativa, però també atorga aquesta intervenció a les persones jurídiques, per resoldre els conflictes de caire professional o empresarial, doncs no podem obviar que les persones jurídiques són subjectes reconeguts en dret com a titulars de relacions jurídiques de tot tipus, obligacions, drets, il·lícits penals, responsabilitat, etcètera, com també són subjectes habilitats per a actuar en el tràfic jurídic, tot i que, en aquest cas, la participació en el procediment de mediació de la persona jurídica es vincularia per mitjà de la persona física que exercís de forma legal i fefaent la seva representació. Amb això vull dir que confiar en un mitjà de solució extrajudicial de conflictes ve sustentat en la confiança que sigui capaç de suscitar entre aquells subjectes que l’utilitzen.
Certament, els resultats en matèria de mediació d’aquests darrers anys, des del servei d’atenció i mediació prop de l’administració de Justícia, són encoratjadors, i mostren que la mediació és un sistema alternatiu de resolució de conflictes que va in crescendo. Per això, hem de tenir en compte dos factors importants. Pel que fa als mediadors, la formació és un dels pilars fonamentals de la mediació. Al meu entendre, per a dedicar-se a la mediació, és absolutament exigible que tots els mediadors disposem d’una formació troncal i general comuna, que ens instrueixi en el procés, les fases, les tècniques, les eines, estratègies, etcètera, però no és menys important tenir una formació específica per matèries, segons es tracti de mediació civil, familiar, mercantil, penal, sanitària, laboral, etcètera, ja que, com més àmplia i específica sigui la nostra formació, millor serà el nostre treball com a mediadors.
Pel que fa a l’administració de Justícia, cal considerar que, passar d’una solució heterocompositiva, en la qual es delega la solució al batlle, cap a una solució autocompositiva, que exigeix una participació i responsabilitat consensuada al conflicte, no és una tasca fàcil, i possiblement la manca de tradició jurídica que presenta el nostre sistema judicial hi tingui alguna cosa a veure. Nogensmenys, vistos els innegables avantatges en termes temporals, econòmics, de flexibilitat, de cooperació i caràcter pacífic, i com a forma més directa per a resoldre el conflicte, la mediació és una forma extrajudicial de resolució de conflictes, cada vegada més acceptada en l’àmbit universal i global, que mostra que la societat contemporània aposta pel diàleg, per les relacions personals i professionals sobre la base del debat i de l’acord, i aquest fet ens ha d’encoratjar per continuar treballant en una mateixa direcció.
Etiquetes
  • #1 Ciutadana
    (29/01/19 12:11)

    Molt bé, en un context o en un altre, el més convenient es sempre tractar d'arribar a acords. El que jo em pregunto es què ha passa't amb l'advocacia ont - teòricament- l'arribada à acords era la màxima de base... Potser cal també repensar la praxi jurista...

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477