x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
de la meva agenda

Sant Antoni del segle XXI

L’Antoni és un jove apassionat per la música. El problema, però, és que la seva família ni tan sols el deixa cantar i molt menys encara tocar la guitarra.
Actualitzada 20/01/2019 a les 07:48
“El món seria més feliç si...” L’Antoni és un jove apassionat per la música. El problema, però, és que la seva família ni tan sols el deixa cantar i molt menys encara tocar la guitarra. Es repeteix el cas del Coco de la pel·lícula d’animació nord-americana.
“El món seria molt millor / si no tinguéssim por”, canta l’Antoni per donar-se ànims a si mateix. No lliga caps. Rumia, sense entendre. Els xinesos han conquerit el costat fosc de la Lluna quan la gent, aquí a la Terra, no ha entrat al costat fosc de la seva ànima. La política es regeix més per interessos que per valors. La hipocresia –diguem-ne populisme– en el món de les relacions socials serveix de camuflatge per fer llaurar la gent per on ells volen. Un jove enfadat de 20 anys del land Hesse ha estès tanta bugada gràcies a l’ordinador que no hi haurà prou sabó a tot Alemanya per fer neta tanta roba bruta. El professor Tor­ralba fa un toc d’atenció a la desmesura comunicativa: “Enfront del desfici per la connexió, que condueix a la tecnodependència o, fins i tot, a la tecnoaddicció, cal defensar la necessitat de la inter­rupció o, més ben dit, el valor de l’interstici.”
Però l’Antoni, com ho fa el Pol petit, agafa la guitarra, surt al car­rer en plena nit i es posa a cantar a cor què vols. Davant tants joves insatisfets que han passat de l’autoestimació a l’autoodi, llança als quatre vents: “En un altre món / és el món que volem / és el món que volem / és un altre món.” Renuncia al ric patrimoni familiar. Es despulla de la superficialitat en què neden els seus companys. S’allibera del materialisme. El filòsof David Murias està del seu costat en escriure: “Vivim en una societat narcisista que omple el buit a cop de consum.”
L’Antoni se’n va al fons de la vall canillenca que té com a companys el llac i el silenci. Hi planta la seva tenda de campanya, com el mestre Jesús féu al desert. No fuig de res ni de ningú. S’aïlla per preparar el viatge devers Ítaca i somia en:
–El país de relacions humanes de qualitat.
–El país de treballadors, activistes d’un país que progressa endavant.
–El país de creients portadors d’una fructuosa humanitat.
–El país de la fidelitat a allò que han estat i són les seves arrels.
–El país que fonamenta la seva magnanimitat en l’acolliment, ornat de respecte i d’igualtat.
–El país que regalima generositat en el pa compartit de cada dia.
–El país que posa la seva ambició prioritària en l’educació de les nenes i dels nens, de les noies i dels nois.
–El país que il·lumina, dia i nit, els camins amb la Llum de Meritxell.
Acompanya el seu somni d’Ítaca amb la melodia evangèlica: “Si vols ser perfecte..., ves, ven el que tens. No et preocupis pel dia de demà” (Mateu 6,34).
L’Antoni tornava de tant en tant a la ciutat per encoratjar els joves en recerca d’un món més just, més lliure, més sa. Alguns joves organitzaren campaments prop de la seva tenda monestir. Atanasi, savi i bisbe, estimava el solitari. Va escriure la coneguda biografia que relata minuciosament les coses de l’anacoreta i les seves intimitats, llibre que ha estat un best-seller.
El renom de persona feliç generà uns quants deixebles que fundaren l’associació Amics d’Antoni. Sense ser un fundador ni haver escrit cap regla, ha exercit una influència incommensurable, explicable, en part, pel sistema de vida adoptat per ell, en part pel seu caràcter i per l’atracció personal.
Els que no podem seguir de prop l’Antoni, intentem imitar-lo en l’estimació envers els animals. Molta gent el venera com a patró dels animals. Als retaules de les esglésies li posen un porc de companyia perquè el porc és l’animal de qui s’aprofita tot, no se’n llença res. Això, a l’hora de fer Encants solidaris compta molt. Totes les parròquies segueixen el gest caritatiu de l’Antoni: compartir la vianda amb la gent que el visita o va de pas.
La petjada més important de l’Antoni avui és el seu lideratge: persona tenaç, coratjosa i amb voluntat de servei. No buscar la confrontació permanent sinó mantenir la serenitat i l’equilibri social. Optimitzar les oportunitats i sobretot la seva capacitat de solucionar problemes i de plantejar nous reptes.
Al vespre, recullo les almoines caritatives dipositades a la bústia de Maria de Meritxell, bona Mare de tots i la meva Confident. Les sumo a les dels Encants solidaris canillencs. Amb elles el monitor Guillem comprarà material escolar per als infants de l’orfenat de Madagascar, on treballa aquest curs 2018-2019. Maria ens somriu tot dient-nos: “Vivim temps exigents i apassionants, terra adobada per empeltar una generació de joves que cantin: El món seria més humà / si tots fóssim germans / si ens agaféssim de les mans / com mai ho hem fet abans.”
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477