x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Tard

De polítiques ambientals sorgides d’una classe de primera ensenyança
Actualitzada 19/01/2019 a les 10:03
Rio, 1992. Us sona? La cimera de la Terra, se li’n va dir. Aviat en farà 27 anys. Una aposta –com a mínim es va introduir el tema fermament a l’agen­da– per avançar gradualment cap a un desenvolupament sostenible. Evidentment (retroespòiler), no es va fer res. Aquesta opció, però, la del desenvolupament sostenible, sembla ser ara sí l’aposta enrotllada de molts governs del món, com si encara fos possible, com si fer 27 anys tard no modifiqués radicalment els diagnòstics. Fa enrojolar de vergonya aliena veure com les mesures que ens proposen els governants d’aquí i d’allà i que omplen i ompliran els programes electorals s’assemblen molt a una pluja d’idees d’una classe de primera ensenyança quan se’ls demana què podríem fer per millorar l’estat de salut del nostre planeta. Reciclar més… Anar menys en cotxe… Cotxes elèctrics… Fa enrojolar i i fa més coses. A mi, per exemple, em posa nerviós. Molt nerviós. Perquè només veig dues alternatives per explicar per què ens parlen (només) de cotxes elèctrics (per exemple) quan el problema és extremament més complex: perquè són idiotes o perquè –addictes al jo / ara / aquí i enfocats, abans de res, a no espifiar-la de cara a les següents eleccions– són profundament irresponsables.
Què ens diuen els experts? Que la major part del transport no és electrificable (ni hi ha prou liti per a tots els vehicles electrificables ni hi ha prou tecnologia per electrificar molts usos del transport que demanen una gran potència). Què ens diuen els governs? Que cotxe elèctric com a panacea. Què proposen els governs? Avançar gradualment cap a un desenvolupament sostenible (menys plàstic d’un sol ús d’aquí a mil anys, dièsels prohibits d’aquí a tres mil anys…). Què veuen inevitable els experts? Transicions ecològiques forçades (no anticipades, no pilotades públicament) que provocaran una gran fricció social i moltes resistències (els Armilles Grogues només són el pròleg). Solucions? I tant, però d’una gran complexitat: erradicar pràcticament l’avió i el transport privat, mesures de reequilibri territorial, reduir la necessitat de transport planificant de manera conjunta on hem de viure i on s’ha de produir… Molt dràstic? I tant.
És el que passa quan fem 27 anys tard. I a més (espòiler), això tampoc ho farem… Jo, ara i aquí.
Etiquetes
  • #1 i aquí.
    (19/01/19 14:14)

    Yvan, amb el teu permís, si m'ho permets diria -amb l'objectiu d' ajustar-nos a l'exacta realitat- que fem: “molt i molt tard” en tot i no-només en matèria de mobilitat i transport no-contaminant i sostenible. Amb el Casino, passa “idem de idem”.
    Després de 27 anys, quan el 1982 es va proposar com a complement per a diversificar l'economia del país, es vol convertir el joc d'atzar en motor d'atracció per a turistes i excursionistes. Esperem, però, que en el nouCasino no deixin entrar emperadors amb les butxaques buides, com a mínim. És clar que sempre es pot trobar un rei sense corona ni regne amb bitllets avorrits, oi? No som idiotes, som imbécils!

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477