x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Hem perdut Amos Oz, una veu contra el fanatisme

La seva pèrdua es fa més patent just ara que els fanàtics estan guanyant terreny
Actualitzada 15/01/2019 a les 21:36
El final de l’any 2018 ens ha silenciat una veu, un paladí de la tolerància i en contra del fanatisme, amb la mort, el 28 de desembre, de l’escriptor israelià Amos Oz als 79 anys a Tel-Aviv. La seva pèrdua es fa més patent just ara que els fanàtics estan guanyant terreny a la tolerància, al diàleg, als drets humans, en el terreny polític, en què el màxim exponent és Donald Trump, l’actual president dels Estats Units, que està alimentant imitadors a d’altres països. L’escala de valors s’ha alterat i el sentit comú, la tolerància, els drets humans més elementals, estan a la defensiva. Ara el que es porta és l’agressivitat, la desqualificació, les mentides referents sobretot als immigrants, a la igualtat de sexes, als nacionalismes, com a impedir que la Unió Europea qualli i s’enforteixi. Per contra, els trumpistes prediquen la desunió, la insolidaritat, l’individualisme.
Amos Oz, que va néixer a Jerusalem l’any 1939, un territori on el fanatisme marca la pauta de les relacions d’Israel i Palestina, ha sigut un dels més ferms defensors de la tolerància. Se’n va precisament ara que feia més falta la seva veu. Però la seva obra, el seu pensament, els seus llibres el seguiran mantenint viu, com una flama que no s’apagarà mai. Enfront dels fanàtics sempre hi haurà els tolerants. I la veritat, l’amor, el respecte, tard o d’hora sempre suren.
Vegem qui era Amos Oz i el seu pensament perquè ens serveixi de guia en aquest moment històric tan preocupant que estem vivint.
Amos Oz neix a Jerusalem el 4 de maig de l’any 1939. Els seus pares havien hagut de fugir de la ciutat d’Odessa a Vilnius l’any 1917, anant a Palestina l’any 1933. Fou escriptor, periodista, professor universitari israelià i un pacifista. El 1954 Amos Oz entra a formar part del quibuts Julda. Mentre estudiava Literatura i Filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem (1960-1963), va escriure i publicar els seus primers contes curts. Participà a la Guerra dels Sis Dies i fundà la dècada dels anys setanta amb altres el moviment pacifista Xalom Akhxav (Pau ara). Ferm defensor dels Acords d’Oslo (1993) en favor de l’establiment de relacions pacífiques entre jueus i palestins i ferm partidari, també, d’establir un diàleg amb l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP).
En el terreny polític era proper al Partit Laborista Israelià, especialment del seu líder, Shimon Peres, i a partir dels anys noranta s’apropà més a l’esquerra donant suport al partit laic Meretz a les eleccions del 2003.
Darrerament exercia de professor de literatura a la Universitat Ben-Gurion, del Nègueb.
És autor de 35 llibres i la seva obra literària s’ha traduït a 45 llengües. “Vam donar la notícia [de la seva mort] poc abans del sàbat [dia de descans jueu], la gent va tenir temps durant el dissabte plujós de pensar en ell, llegir les seves obres. Un escriptor ha de morir en divendres”, va dir la seva filla Fania Sakzberg-Oz. Va ser un dels primers a demanar la separació en dos estats (Israel i Palestina) com a solució del conflicte endèmic araboisraelià després de la Guerra dels Sis Dies (del 5 al 10 de juny del 1967) entre Israel i la República Àrab Unida (Egipte), Jordània, Iraq i Síria. Des de llavors un mur invisible però infranquejable està impedint la convivència, la pau: el fanatisme d’uns i d’altres impossibilita qualsevol apropament, pacte o convivència. Una de les seves obres més rellevants es titula precisament Contra el fanatisme, la qual sintetitza les reflexions d’Amos Oz sobre aquest fenomen que està ressorgint i avançant tant en l’àmbit domèstic com a la polí­tica.
L’any 1988 seria guardonat amb el Premi Israel de Literatura; el 2004 obtingué el Premi Internacional Catalunya, compartit amb el palestí Sari Nusseibeh. Un any després rep el Premi Goethe de Literatura pel seu llibre autobiogràfic Conte d’amor i tenebres. I també guanyaria el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany, concedit a la Fira del llibre de Frankfurt. I l’any 2007 li lliuren el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres per la seva contribució a fer de la llengua hebrea un valuós instrument per a l’art literari i per a la revelació de les realitats més apressants i universals del nostre temps, destacant l’atenció tant a la defensa de la pau entre els pobles com a la denúncia de totes les expressions i formes de fanatisme.
El 28 de desembre, dia dels sants Innocents, moria de càncer a Tel-Aviv Amos Oz. “L’esperança de pau entre israelians i palestins era quelcom en el que insistia perquè creia que hi havia progrés i que els éssers humans podien fer-se millors”, va dir al funeral la seva filla Fania.
Comencem aquest inquietant 2019 llegint Amos Oz i el seu llibre Contra el fanatisme. I posem en pràctica la tolerància i el diàleg enfront del fanatisme.
  • #1 Canaán
    (16/01/19 07:59)

    Seguim amb les esqueles i les efemèrides, en aquest cas a un intel·lectual sionista que justificava el sorgiment supremacista de l'estat d'israel, l'extermini del poble palestí i l'avanç dels assentaments colons israelians, per a mi, això des-legitima totes les virtuts que ha citat, o cas crec que el poble jueu és millor que qualsevol altre?

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts