'Restaurar la política'

Aquest és el títol del darrer llibre del molt bon i entranyable amic Joan Rigol (amb el qual vaig estudiar molts anys a Barcelona, fou president del Parlament de Catalunya, professor d’Esade, etcètera), en el qual proposa una relectura del filòsof Jacques Maritain (1882-1973), que fou motiu de la seva tesi doctoral. Llibre d’una claredat expositiva extraordinària, la lectura pausada del qual recomano efusivament –més enllà de les creences personals de cadascú (Maritain era home de profundes arrels cristianes)–, la seva reflexiva lectura principalment pel que fa a l’intitulat Maritain avui, epíleg del llibre, on es consensuen la visió de Rigol sobre la greu crisi política que avui viu la nostra societat, la crisi de la mateixa societat fonamentada en un esdevenidor d’inseguretat i de por, de l’individualisme com a solució errònia a aquest galimaties on “tot­hom és interdependent i la immensa majoria de les persones no se’n poden sortir per si mateixes”.

Restaurar la política significa, al meu entendre, i parlo d’Andor­ra, restaurar el concepte de l’home polític que tenim, i el tenim perquè de manera general –excepció confirma regla– apareix com a persona (un cop elegit i assegut) superb, distanciat de l’home del carrer, de la persona normal que el que vol és sobreviure amb pau amb la seva família i desitja viure el dia a dia sense gaires entrebancs, sorgits gairebé sempre de la manca de realisme de l’home polític que hem elegit per comandar els seus interessos, i avui, estimats lectors i segons la meva humil percepció, la situació social econòmica i cultural que es viu arreu d’Europa està sota mínims, i a Andorra ja en patim les conseqüències (cosa lògica, perquè sempre ha succeït així).

El que em desagrada (només cal veure les entrevistes a uns i a altres dels possibles candidats o de les seves colles), que critiquen que es fotocopiï la realitat dels països veïns, sobretot l’espanyola, i per definir Andorra parlen de “fractura social”, de dretes, ultradretes, esquerres, etcètera, usant el diccionari i la politologia forana al nostre país!

No existeix o molt poc una veritable anàlisi per restaurar la política a Andorra. Cal restaurar-nos nosaltres, abans de tot. Idees clares, reformar de nou la modèstia, establir grans pactes d’Estat, menys xafarderia i grolleria electoralista i preocupar-se pels temes reals que només es podran solucionar a poc a poc. Educació i fraternitat. Com he dit moltes vegades no és trencar els mobles, potser algun de corcat, sí, potser, i llençar-los tots a les escombraries, i enlluernats perquè és la moda i són més barats, substituir-los per uns d’IKEA que no sabem si ni tan sols sabem muntar. S’imaginen que aquest procés d’aniquilar enlloc de restaurar es fes servir per conservar el romànic?

No és tan senzill restaurar, és més fàcil enderrocar-ho tot. Si tan aficionats estem a copiar els països veïns, ja sabem el camí.

Els drets són inalienables, les obligacions morals i ètiques, també.

D’això es tracta, de matar el corc, i que el moble dur i consistent aguanti tota mena d’inclemències. Això sí, tot dependrà de les mans que mogui el moble (les institucions, és clar), i per tant les mans que tinguin cura dels mobles.

Com diu Joan Rigol: “Per tenir credibilitat moral, cal ser conscient que la democràcia no és només la legitimació en l’obtenció del poder en unes eleccions, la democràcia és una actitud de complicitat permanent entre governants i governats, és una credibilitat que s’ha de guanyar dia a dia; fins i tot, diu Maritain, quan el governant, en funció de la seva responsabilitat, ha de prendre decisions que són difícils d’entendre a curt termini per la majoria de ciutadans. En moments determinats cal saber nedar a contracorrent. No n’hi ha prou de governar a través de les prioritats que marquen les enquestes. Al polític li cal una comunió més profunda, més existencial, amb el poble que ha de governar. És així que la política no es redueix a ser tècnica i art, en paraules maritainianes, sinó que ha de retrobar la seva dignitat en el nexe vivent amb la comunitat. És necessari un plantejament tàctic i estratègic, però això no és suficient: li cal una dimensió superior.”

Certament que no es pot viure avui només amb la pellofa dels continguts dels valors autèntics –fraternitat, igualtat, llibertat– però cal crear-ne de nous com són la bondat, la compassió, la justícia distributiva més que la caritat (aquesta és necessària perquè hem oblidat conscientment la desigualtat social).

No és que hi hagi fractura social, potser hi ha injustícia social que és una altra cosa. La política, a vegades, no està al servei del bé comú, sinó del bé particular. A Andorra també recrearem la ultradreta i la ultraesquerra? Com és que som tan babaus?

Jo no soc home de partit, que és una mena d’El río que nos lleva, del malaguanyat José Luis Sampedro. Sí que soc persona que creu en altres (no gaires) persones que poden governar pensant en els altres, que és el que significa governar.