Discursos i fets

És evident que la majoria que ens governa actualment pensa que la política és, únicament, discurs i cares. La fórmula és magistral. L’objectiu és dir públicament allò que la gent vol sentir i fer-ho amb una cara més o menys amable. Les accions polítiques, per ells, són totalment secundàries. Són tan secundàries, tan insignificants, que no passa res si hi ha una diferència abismal entre el que diuen i el que realment acaben fent. Tots tenim presents les grans reformes de les quals ens han estat parlant durant vuit anys.

I així ho està tornant a demostrar DA a tres mesos de les eleccions. Per a ells, l’important és fer creure als ciutadans que treballen per a tots i que fan accions a favor seu. Després, però, els giren l’esquena i acaben tirant endavant un gran nombre de lleis al pur estil neoliberal de l’inici de la crisi econòmica.

Des del discurs de Cap d’Any del cap de Govern, no han cessat d’anunciar mesures per pal·liar les dificultats d’un gran nombre de persones i que es van fer patents a la manifestació dels més de mil ciutadans. A partir d’allí, amb el pur estil taronja, engeguen la maquinària del discurs per sobre dels fets.

Discurs: el Govern impulsarà mesures per reduir el patiment d’un gran gruix de la població, assetjada pels salaris baixos i per un encariment del cost de la vida, especialment per un mercat de lloguer descontrolat. Fets: just abans de Nadal, DA va aprovar una llei de relacions laborals –a banda d’altres dos textos– que castiga severament els treballadors quant a indemnitzacions, entre altres.

Discurs: el Govern assegura que empatitza amb les dificultats que estan tenint les classes baixes i mitjanes i vol actuar. Fets: la setmana vinent el Consell General previsiblement aprovarà, amb els vots de la majoria demòcrata, una llei que castiga, novament, els treballadors públics i distorsiona l’essència del que ha de ser una administració al servei del ciutadà.

Reflexió final: el Govern de DA s’apressa quan falten només tres mesos per a les eleccions generals a intentar fer-se un rentat de cara. Per cert, molt maldestrament. En el fons, emeten un discurs de preocupació envers una situació que ells mateixos han provocat durant els darrers vuit anys. Per acció o per omissió. Per sort, pràcticament ningú se’ls creu.