“Futbol és futbol”

Fa 25 anys (8 de gener de 1994) que un Barça entrenat per Johan Cruyff li’n va clavar cinc al Madrid al Camp Nou. Com vam xalar! En Romário va fer un triplet amb un primer gol de fantasia amb el qual va fer un vestit nou a Alkorta (ja em perdonareu, però la cua de vaca o de bou la prefereixo rostida); el segon gol el va marcar Koeman amb un cacauet dels seus i el cinquè el va fer entrar a la porteria Iván Iglesias (el recordo per molt poc més). Però si només fos això tindríem una obra d’art a la qual faltaria un marc de categoria que l’envoltés i vam tenir la sort que el tingués, un marc fantàstic que ens ve a tots al cap només de parlar-ne i diria que potser per a molts de nosaltres és la imatge del partit, més que qualsevol dels gols: la maneta al vent que va aixecar Bruins Slot i que vam imitar tots com una colla d’infants mentre cridàvem “Barça, Barça, Barça!”.

I per als qui ja comencem a tenir dues edats, aquest 5 a 0 ens va fer memòria d’un 0 a 5 gloriós aconseguit el 17 de febrer del 1974 al Santiago Bernabéu (és a dir, el mes vinent ja farà 45 anys) i que va immortalitzar La Trinca: “Sonaren cinc campanades/ allà a la Puerta del Sol... Un, dos, tres, botifarra de pagès!” En aquest partit, els gols els van marcar Asensi (dos), Juan Carlos, Sotil i, és clar, Cruyff, en aquella època jugador de la casa. “Cruyff, Cruyff, Cruyff.../ Qual vulgar cor de granotes/ ‘ensalcem’ les teves potes/ futbolista genial”, continuava La Trinca, i nosaltres vinga aplaudir: ens vàrem tornar bojos!

Han vingut més 5 a 0, algun amb la imatge d’en Piqué fent-nos pensar en Bruins Slot aixecant la maneta, i avui, en la lliga d’enguany, ja podem dir adeu (a 10!) al Madrid encara que sigui molt d’hora. Tots aquests resultats no s’aconsegueixen, per més que l’afició brami, sense talent futbolístic, sense l’excel·lència i l’esforç dels jugadors i sense diners invertits. Calés i més calés! Aquesta és la mare dels ous de la bombolla futbolística! Sembla que és un fet que en Piqué ha comprat l’FC Andorra i que en Cesc i en Messi també hi posen calerons. Anirà rebé fer calaix, sobretot si el podem invertir a fitxar algú que la toqui com un bocí de l’ungla del dit petit del peu esquerre d’en Messi.