x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Això ja ho faré demà

Són feines que no ens resulten agradables però que sabem que hem de fer
Actualitzada 09/01/2019 a les 20:18
    Eva López
Quantes vegades hem pensat que hem de fer una tasca però finalment la deixem per a més endavant? Com a tot, a aquesta conducta tan habitual li han posat nom. És l’acció de procrastinar (del llatí cras que significa demà o endavant). Sí, sí, sona fatal, jo procrastino, tu procrastines i ell procrastina.
Són feines que no ens resulten agradables, però que sabem que hem de fer i que finalment fem, però patint culpabilitat i ansietat els dies que sabem que tenim allò pendent. La procrastinació com a costum pot portar a la dependència de certs estímuls com el de navegar per Internet, sortir de compres o menjar de forma compulsiva, entre d’altres. L’acte que es posposa pot ésser percebut com a difícil, tediós o avorrit, és a dir, estressant, per la qual cosa la persona es convenç a si mateixa i justifica deixar-lo per al futur. I a sobre ara que tornem després d’uns dies de vacances, encara pitjor... ens costa agafar el ritme i centrar-nos de debò. Si bé el primer dia és bastant complicat, i realment ens podem dedicar a assenyalar al calendari quines són les pròximes vacances o ponts que podem agafar, no pot passar del segon dia que hi hem de posar remei. Si us serveix d’ajut us puc dir coses que normalment faig i em funcionen. Primer de tot faig una llista amb totes les coses que he de fer per odre de prioritat, en un full on puc anant ratllant les coses finalitzades. Com que no sempre és fàcil seguir l’ordre establert, quan tinc temptacions de no fer la tasca que he de fer intento no fer res més. És a dir, no substitueixo el que he de fer per menjar, navegar o fer una altra activitat de la llista. No faig res. Espero, penso, fins que torno a concentrar-me i porto a terme allò que m’he proposat com a prioritari. No penseu que és una pèrdua de temps, ja que es tracta d’agafar el control del teu cervell. Després de l’entrenament, quan hagis de fer alguna cosa, senzillament la faràs. Finalment, tot es podria resumir en el vell i conegut refrany: “No deixis per demà el que puguis fer avui.”
Etiquetes
  • #1 Beatitudinis
    (10/01/19 10:33)

    Viatjant pel món t'adones que la gran majoria d'humans procrastinan, no serà que és el natural antropològicament parlant? Ho dic perquè els índexs de felicitat a Occident estan sota mínims, potser sigui perquè amb tant "estudiat", "guru" i "intel·lectual" ens plantegem fins i tot paraules i conductes com aquesta de l'procastinar ...?

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477