x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La seca, la meca i...

Fer net

Actualitzada 07/01/2019 a les 07:17
Obres els armaris de la cuina, més coneguts a casa meva com “la trampa mortal”, i si no estàs al cas, és ben probable que et caigui una carmanyola al cap. O dues. És el que té. La síndrome de Diògenes de les filles del capitalisme: com renunciar a l’oferta de les tres rajoles de xocolata amb llet, quan et venien tan ben desadetes en un tàper de plàstic amb la tapa vermella? I així vas sumant, rajoles i tàpers. Tapes vermelles, que es multipliquen misteriosament dins els armaris, com els gots de Nocilla, i de mostassa de Dijon, com les andròmines dels Happy Meal’s, com aquells coberts desparellats que no tens gaire clar d’on han sortit i que no fan més que nosa. I obres l’armari de la roba i el que ja no t’escau, es barreja amb el que ja no et poses i amaga amb traça el que ja no recordes que tenies. Un cop, vaig trobar-me una peça idèntica a la jaqueta que acabava de comprar dins l’armari narnià; no recordava on la tenia. De fet, no recordava ni que la tenia. Ara les vaig combinant, que no sigui dit.
I això em passa amb els cosmètics, amb Melville –he comprat tres edicions idèntiques de Moby Dick, i no n’he acabat cap els darrers vint anys– i amb els amics de Facebook. Ja em perdonaran. Per això ha arribat el moment de fer net. Canviar quantitat per qualitat. En tots els àmbits. No calen tantes coses. Ni tanta roba, ni tants llibres –anatema–, ni tants likes, ni tanta façana, ni coneguts amb qui no parles. Ja ho diuen les padrines, que són molt sàvies: menjar poc i pair bé. El primer que he llençat és La màgia de l’ordre, de la Marie Kondo. Em sembla que també el tinc repetit.
  • #2 Netflix
    (07/01/19 15:04)

    Us recomano Marie KONDO.

    Respondre
  • #1 lectora
    (07/01/19 10:56)

    Fer net. Recordo a ma mare -sempre són elles- que després de l'empatxde les festes organitzava durant una setmana la festa de les sopes de timó una tradició que després de la seva mort he continuat. Et llegeixo i mentre ressonen les paraules en el mur de la meva àrea de bronca, penso. Els meus prescindibles dels d'darrers anys els forçats i els que per la meva natura canviant han deixat de quedar-me bé davant del mirall.
    Fer net i contemplar-ho a certa distància és quelcom impossible -potser sols per mi- sempre hi ha una petita melancolia, un record del qual penja alguna que altra cançó.I crec que ha de ser així, per què el pas del temps no sols sigui quantificable en canes o arrugues.
    La proporció d'objectes és exponencialment igual al poc valor que lis otorgo.I crec que aquesta part barroca de la meva ànima vol deixar-ho de ser tinc la sensació que aquesta equació està a punt de canviar.I això em fa recordar a una rèmora enquistada una tumoració que neix de tan joveneta que ara amenaça en desfigurar la percepció que tinc de mi mateixa. Un monstre que veig que s'amaga entre pensaments i que quan el veig actuar m'esgarrifa el poder que té. Fer net. No sols de l'exterior.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477