Carta als Reis Mags

Molt probablement, alguns dels millors i més agradables records de la infància estan associats a la nit de Reis, a la redacció de la carta o als nervis del vespre o de primera hora del matí, segons la tradició familiar. També alguns dels moments més simpàtics en l’etapa adulta els hem viscut acompanyant els infants a la cavalcada o, simplement, mirant la cara dels nens al pas de Ses Majestats.

És sens dubte una nit màgica i un moment del tot entranyable. Si em permeten, faré un enllaç entre la data d’aquest article, els entranyables records del passat i el calendari polític, que ens situa davant de dues eleccions en què es decidirà el nostre futur fent la llista d’allò que demanaré als Reis per al meu país per al 2019 i per al futur.

Vull que els padrins que han treballat tota una vida gaudeixin d’una pensió digna per viure. També, que els treballadors amb antiguitat estiguin protegits i no puguin ser acomiadats d’un dia a l’altre amb una mà al davant i l’altra al darrere. Que els preus dels lloguers siguin raonables, que els pisos buits surtin al mercat i que el Govern situï com a prioritat absoluta les polítiques de promoció d’habitatge assequible. Els demano que les persones que per malaltia greu, algun tipus de disfunció vital o qualsevol altra circumstància rellevant que els impedeixi treballar tinguin uns ingressos suficients per viure de forma independent.

M’agradaria viure en un país on el salari mínim sigui de 1.200 euros, necessaris per viure segons els estudis, i que per tant tots els sous més baixos s’adeqüin a la realitat del cost de la vida, fet que, a més, té repercussions positives tant per al consum intern com per a la qualitat dels serveis prestats. I finalment (la llista als Reis no és mai exhaustiva però sí que inclou allò que ens resulta més urgent) els demanaré un país en què el transport públic sigui prioritat per a les administracions, eficient en horaris i trajectes i amb un cost (subvencionat en part) assumible per tothom.

Han fet vostès ja la carta per a Andorra? Tant de bo que la seva contingués alguns dels punts de la meva, sigui quina sigui la seva situació actual, ja que un país dividit i fracturat no té futur i aquella circumstància que avui potser li sembla llunyana demà podria perfectament ser la seva.