x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Tòpics típics

Aquest any serà tan avorrit com qualsevol altre i aviat vindran els Reis
Actualitzada 03/01/2019 a les 06:43
1 de gener de 2019. Sempre he estat una ferma convençuda de l’any nou, vida vella, i si fa temps que em llegiu sabeu que tant se me’n fot diumenge com dilluns. Fa anys que porto una vida avor­rida, sedentària, quasi monàstica, dividida entre les hores encadenada davant la pantalla d’aquest ordinador i les hores de medicació i camisa de força al frenopàtic (no, que no m’hi volen, perquè diuen que estic massa grillada!). Són quarts de deu del matí i ja m’he llevat i he esmorzat (però no he anat a Montserrat, que em perdoni mossèn Cinto). Resolta a comportar-me com una rebel, he decidit posar-me a escriure aquestes ratlles abans d’engegar el televisor. Aquest Nadal m’he pogut estalviar (gràcies als meus problemes de genolls) les veus patètiques i infernals dels cors de criatures cantant nadales, i ara vull començar un any sense veure les imatges recurrents dels carrers buits de Barcelona; sense saber si el primer català de l’any és un nen anomenat Israel nascut a Sant Cebrià dels Alls o una nena que nom Latifa que ha obert els ulls a Forès; sense veure els saltadors de Garmisch-Partenkirchen i sense sentir el concert de Cap d’Any de Viena ni escoltar El Danubi blau ni la Marxa Radezky.
Ahir ja vaig aconseguir els meus propòsits. Si algú m’hagués dit que alguna vegada el meu sopar de Cap d’Any consistiria a compartir una llauna d’escopinyes, una de cloïsses, una mica de fuet, una bossa de patates xips i una ampolla de cava amb un mos de xocolata amb ametlles, sense preocupar-me per si tocaven les onze o les dotze i anant a dormir abans de la una sense agafar una bona pítima li hauria preguntat si s’havia tornat boig ell o si m’hi havia tornat jo i no me n’havia adonat. Però després d’ahir i d’ara, què en faig de la meva vida si no és tornar a l’avorriment perpetu de la monotonia? M’he mig adormit escrivint aquestes ratlles, senyal que la meva vida és tan tediosa com sempre. Ja són cap a les dotze i ja estic ben desvetllada. Potser que torni al nostre pa de cada dia i em faci càrrec que aquest any serà tan avorrit com qualsevol altre, que aviat vindran els Reis i... Per tant, potser que m’espavili i comenci la roda del temps. Perdoneu-me.
Benvolguts Reis d’Orient...
  • #1 J.P.
    (03/01/19 10:14)

    No siguis beneïta, est divertida i els teus escrits no avorreixen en absolut, m'encanten. Per tant et recomano de continuar escrivint com fins ara, segur que no t'avorreixes fent-ho. Feliç any 2019

    Respondre
1
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477