Palla

L’última columna d’aquest 2018 em cau a dia 27 de desembre, un dia de misèria i repòs entre tota una colla de dates que, quant a temes per a parlar a la secció d’opinió del Diari, podríem catalogar com d’obligades de tenora: Santa Llúcia, posobra de Nadal, Nadal, Sant Esteve, els Sants Innocents... Per tant, puc renunciar al bitllet bavallós o emmelat i parlar del que em vingui de gust. És per això que, a l’hora del cafè, pregunto als qui han dinat amb mi sobre quin tema parlarien si els toqués a ells escriure. Hi ha hagut unanimitat: “Roser, t’amoïnes per coses ben estranyes. Aquesta setmana no et llegirà ningú, és igual que parlis de la física quàntica, de les curses de toros o del sexe dels àngels. Posa-hi una mica de palla per al burro que et permeti facturar el mig llobarro habitual i, au, ja pots pensar en el dinar de demà, que nosaltres hi tornarem a ser, amb més gana i, sobretot, amb més set.”

Amb tot, m’ha costat d’entendre la metàfora (jo i la literatura només ens avenim els dies parells, els senars no acabem d’entendre’ns) i, per tant, saber d’on havia de treure la palla, però veient la cara d’ases que fotien ho he vist clar: estaven parlant d’allò que els he encebat setmana rere setmana, de l’esquer que sempre els tinc a punt perquè mosseguin l’ham. Dels temes de les columnes, és clar. Doncs enguany, només per fer-ne una pinzellada ràpida, hem parlat de moros i cristians, d’àngels i dimonis, de bojos i entenimentats, de la llengua catalana, de futbol, de l’avortament i la situació de la dona a Andorra, del procés a la Catalunya del Sud, dels feixistes retornant a Andalusia, dels lluitadors de l’armilla groga, de la Nina i d’en Poqui, de Llull, de Modest Prats i fins i tot, amb totes les reverències del món, de Pepe Rubianes. I tota la meva xer­rameca s’ha vist compensada (o no) per la vostra visita setmana rere setmana. Gràcies per treure el nas i mirar què diu la Carol, tant si és per compartir-hi un somriure, per fotre-li un clatellot, per poder dir que no t’interessa gota, per deixar constància que tu ho faries millor o per engegar-la Runer avall, que és el que més abunda. Deixem-ho perdre, que ja tenim l’Any Nou aquí. No hi patiu: ja n’aniré fent la crònica.