x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Pseudoconte de Nadal

Actualitzada 24/12/2018 a les 14:50
Fa uns quants anys, uns 500 o 600, en una contrada amb un accés quasi impossible, sobrevivia, amb dificultat i pena, un petit poble. Els seus habitants, per poder subsistir, només es podien dedicar a l’agricultura. L’esmentada activitat era facilitada per la presència propera d’un llac que permetia, encara que fos amb parsimònia, irrigar els camps. Certament, no es podia comerciar amb els veïns, que es trobaven a una distància que, en aquell moment, s’avaluava en dies de viatge, o sigui uns quatre o cinc fins arribar a la ciutat més propera. En contrapartida, no es rebia tampoc cap visita, però no importava, ja que, tot i les dificultats, regnava certa felicitat que tots agraïen. Ara bé, cap a final d’un d’aquests anys, durant l’hivern, va aparèixer a la plaça del poble un home vestit de vermell amb una gran barba blanca. Semblava el Pare Noel com el coneixem avui però malauradament no ho era. Els va convèncer que, si seguien els seus consells, s’esfumarien les dificultats i tot serien flors i violes. Els va il·lustrar amb les bondats que trobarien en els pobles veïns i els va fer entendre que, venent els productes que cultivaven, hi tindrien accés.
Els més grans del poble, com és costum, van fer mostra de prudència i d’escepticisme. Tot això els semblava il·lusori i també temien que es podria trencar l’harmonia de la qual fins aleshores havien gaudit. Però els joves, curiosos i cansats d’una vida tan austera, van prestar l’orella als propòsits del visitant. I, per poder vendre els productes de la seva collita a les ciutats veïnes, varen decidir seguir els seus consells. Treballant de valent, varen obrir una carretera que els permetés connectar amb els veïns i comerciar amb ells. En un primer moment, les promeses fetes es van complir. Van vendre tots els seus productes, fins al punt que es van trobar en ruptura d’estoc. Aleshores van decidir augmentar la superfície dels seus camps, traient cada dia més aigua del llac. Fins al moment que aquest, que no estava proveït per cap font, no va donar per a més. De cop i volta, la il·lusió va desaparèixer en el mateix moment que el visitant vestit de vermell. I la misèria s’hi va instal·lar per sempre.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts