Precampanya

Que estem en precampanya de les pròximes eleccions generals és una evidència. Proliferen les reunions de poble, els articles amb missatges electoralistes, l’assistència dels candidats a tots els actes possibles, les mostres de cortesia dels polítics i fins i tot alguna presentació extravagant dels candidats. Res que no hàgim vist en anteriors eleccions. Res que no es pugui fer i que no facin o voldrien fer tots els partits polítics.

A mesura que es van revelant els noms dels candidats a cap de Govern, s’inicia el compte enrere per intentar arribar al màxim nombre de votants. No es deixa perdre cap oportunitat per aconseguir la visibilitat més gran possible. Comencen les presentacions de les principals idees que s’inclouran en els programes electorals i les promeses per gua-­nyar la confiança dels electors.

Existeix, però, un desequilibri entre les ocasions de què disposen els uns i els altres. Qui governa té l’oportunitat de presentar les seves millors cartes en els moments que considera més oportuns. Inauguracions de fires de Nadal més esplèndides que de costum o de places construïdes a correcuita, aprovacions de lleis amb algun rèdit polític, etcètera. Estratègies que habitualment no són fruit de la casualitat i que pretenen acontentar el màxim nombre de ciutadans. Maniobres que serviran també per sondejar quin és el grau de confiança dels seus votants o per mostrar-se més poderosos davant dels altres concurrents.

La precampanya està sent llarga i es repetiran durant mesos els mateixos missatges. Uns anuncis que serviran per captar més electors o bé s’aniran desgastant amb els dies.

Després vindrà la campanya electoral que es diferenciarà per algunes formalitats com l’acotació de la seva durada, la demanda explícita del vot, el porta a porta, els cartells publicitaris o els debats als mitjans de comunicació. Moment en què s’acceleraran i augmentaran les activitats; ja veurem si es respecta el joc net.