x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La seca, la meca i...

Temps de Nadal

Actualitzada 24/12/2018 a les 06:47
Ostres, em sap greu! Això que et toqui fer la columneta la revetlla de Nadal és una murga. Fa estona que miro d’escriure alguna cosa que tingui a veure amb el caliu d’aquestes dates, amb desitjos de germanor i concòrdia –que és el que toca– i no hi ha manera de sortir del tòpic. Les festes s’han anat desdibuixant fins a perdre l’essència, com la perd tot allò que s’allarga de forma artificial. Perquè sí, Nadal només n’hi ha un, però nosaltres des del novembre estem perpetrant nadales i fent llistes de regals, lots i amics invisibles. I el pitjor del cas és que avui ja estem farts de sopars, saturats de família, escurats de gastar i enrocats en l’enyor dels que no hi són. I encara no ha començat.
El pitjor del cas és que sí que m’agrada el Nadal. Entenc tots aquells que defugen les festes –i tenen tots els arguments per fer-ho– amb coneixement de causa. Però quan t’agrada una cosa, t’agrada, encara que l’entorn no t’hi convidi. M’agraden les taules ben parades, compartir rialles, anècdotes i regals, viure la màgia a través dels més petits... perquè el Nadal, més enllà dels embolcalls que li hem anat posant amb els anys, no és més que un recordatori. Una manera de dir-nos que ens tenim els uns als altres, que l’amor no ho cura tot, però que hi ha poques coses millors que sentir-se a recer, prop de qui estimes. Que estem vius, i que l’alegria de viure la devem als que ja no hi són. Que cal donar les gràcies cada dia, perquè malgrat tota la feina que ens queda per fer, malgrat les dificultats, els contratemps i les misèries, sempre hi ha una llum, que és nostra, i és compartida.
  • #3 conte de nadal
    (26/12/18 10:46)

    Ostres. Em sap greu no haver-li contestat adequadament el missatge nadalenc. Disculpi'm. Però l'atzar i un cúmul de desgràcies en cadena van fer impossible agrair-li. Des de fa temps que vaig variar el to identificatiu del to dels seus missatges.A saber, vaig veure més encertat variar les campanetes simpàtiques pel d'un to de bomba nuclear. És el que més s'assembla avui dia a la sensació que em produeix rebre qualsevol notícia de vostè . Similar a l'expansió d'aire de milers de giga tones d'energia llençada a l'espai de manera experimental per saber el poder de destrucció d'aquesta arma. Vegi, mentres llegia Bushido -pensi que ara estic en fase plena de reconstrucció i intento instruir i enlairar l'ànima i tal. Una farsa- va sonar la primera explosió. Del sotrac vaig colpejar l'espelma essència lavanda que va caure damunt del Buda de cartó pedra -comprat al amazon i d'origen xinès- que va prendre tan rapidament que em va fer pensar en la poca qualitat del producte. Mentrestant subjectava en una mà fortament el teu jo digital que vas enviar! i repetidament el bombardeig no deixava d'aturar-se per què no podia desbloquejar el mòbil honor de marca xinesa comprada per amazon en el black fridei. Cáspita!, sort! en l'altra mà subjectava un vas riedel amb un glaço net en forma arrodonida plena d'aquell líquid preciós anomenada aigua de vida -wisky- que per allò de ser aigua vaig trobar a bé llençar-ho directament com a ofrena a tot lo budisme.Errol.La flamarada va alçar-se un parell de metres -visc en un dúplex llogat- i va calar foc la meva bata peluda de OSHO.Horror! tenia poca cobertura i el missatge es descarregava lentament " T'agraeixo la teva companyia,els teus ànims (...)" agh! fa olor a pollastre a l'ast,potser sóc jo? la següent desició intuitiva va se llençar-me i rodolar al "karkrofiten de luxe " suec que va calar foc com qual vaixell viking.No sé,ho vaig veure en una peli oo era en aquell curset obligatori de l'empresa? la qüestió verdaderament important de tot plegat, però era en aquella pantalla. Tant de temps sense que ella em dediqués unes paraules i ara pensa en mi!!! per festes!!! " el teu entusiasme" sols li faltava "la teva idolatria per arrodonir el text" de sobte entre el fum de la sala es va engegar el tocadiscos -sóc molt retro jo- amb la cançó de Rod Stewart Da ya think sexy que es devia quedar de l'última festa. Imagini! fum llums nadalenques fent panpallugues i diversos incendis a la sala. Quin nadal més preciós vaig pensar, mentres notava aquella calentor que desprenia la bata.AI!.Vaig a llegir el final àvia'm si descarrega les últimes paraules " us agraeixo (?) que estigueu presents a la meva vida" enviat a 400 persones.PUTA VIDA.

    Respondre
  • #2 Prat
    (24/12/18 20:43)

    El tòpic d'escriure de Nadal per Nadal es pot trencar. No cal. Sobretot si tots els col.laboradors i veins de columna escriuen sobre el Nadal. Dalleres, Esperit de la nit de Nadal.Bonet, bon Nadal.Pastor, Nadal des de fa dies. Com a lector del DA, francament, no em cal.....

    Respondre
  • #1 Àngels Codina
    (24/12/18 13:11)

    Gracies Noe!A mi tambè m'agrada el Nadal, la seva essència profonda i imarcesible. Més enllà de tota la vulgar comercialització, de la qual , si un vol, en passa. Convè però, que no passem de l'esssencial, la renovació per l'Amor (amb majúscula), anual , al solstici d'hivern...moment de mirar endins, per la renovació de cara a la següent Primavera...Bon Nadal a tu i als ambables lectors!!!

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts