x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Neu de Nadal

Quan nevava la nit de Nadal, la sensació era especial, quasi màgica. Queia la neu, no feia fred, i hi havia una quietud en la nit que convidava a somniar
Actualitzada 24/12/2018 a les 14:43
Sembla que no nevarà aquests dies. Almenys, a la nit fa fred i les estacions poden produir neu artificial de manera que podem esquiar i d’altres esquiadors arribaran per passar les vacances i alegrar-li la vida a molta gent. És un Nadal sense neu, però tampoc és nou.
Anys enrere, encara que no sempre nevava per Nadal, ho feia més sovint. I quan pujava de l’escola per passar aquests dies, la neu formava part del paisatge habitual d’Andorra.
I de tots els records del Nadal n’hi ha un que sempre que arriben aquestes dates ve a la meva memòria i s’acosta al ritme del cor.
No hi havia res més bonic que sortir el dia vint-i-quatre, després de la missa del Gall, hi anessis o no, anar a la plaça on servien el vi bullit, i de sobte veure com es posava a nevar. Quan nevava la nit de Nadal, la sensació era especial, quasi màgica. Queia la neu, no feia fred, i hi havia una quietud en la nit que convidava a somniar.
Com també ho era aixecar-se l’endemà i veure els carrers nevats i celebrar la festa, el Nadal, mentre a fora seguien caient les volves de neu. Blanc Nadal.
Andorra ja era un país, el meu país, encara que en realitat era més aviat un poble, i el poble nevat estava més bonic.
Passaven els dos dies de festa i després ja ens calçàvem els esquis i no paràvem d’esquiar, de nou del matí a cinc de la tarda, amunt amb l’autobús que sortia de la plaça, fes el temps que fes, fes el fred que fes. De la plaça de l’església a l’estació de Grau Roig.
També de les nits de la meva adolescència i els primers anys de joventut en guardo un record entranyable. Sortides amb els amics amb cotxe fins a bordes llunyanes i camins ben nevats. Antigues cançons de Leonard Cohen, dels primers amors que associo amb les nevades de desembre, en les sortides d’aquests dies. Camins blancs de neu; la neu il·luminada pels fars del cotxe, de matinada i, sí, en Cohen cantant Suzanne.
Però era sobretot la nit de Nadal, la del vint-i-quatre, la més especial i diferent. Tot estava tranquil, no feia fred, hi havia un gran silenci, i començava a nevar. La sensació naixia des de dins espontània, com la neu, i cada moment es feia més gran i immensa. Començava a la plaça i després la veia i la sentia caure en els revols de la matinada.
El Nadal d’Andorra, el meu propi Nadal, lluny dels pessebres, els dinars i la festa. El Nadal que reverberava dins meu, que començava a la plaça i m’acostava a la muntanya immers en l’immens silenci de la nit.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts