x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Les cotorres invasores

L’ampolla és mig plena o mig buida? La resposta ens diu molt de la manera d’entendre la vida de cada individu. Però no és tan senzill com sembla
Actualitzada 18/12/2018 a les 20:36
L’ampolla és mig plena o mig buida? La resposta ens diu molt de la manera d’entendre la vida de cada individu. Però no és tan senzill com sembla. Preguntes a qualsevol persona i et dirà com creu que la veu, la qual cosa a vegades és diferent de com ho veu realment. Hi ha persones que semblen optimistes per naturalesa, però si rasques una mica estan tot el dia queixant-se; d’altres, en canvi, tenen el mal humor més a flor de pell, però reaccionen millor quan no tenen cap pressió. També hi ha persones optimistes per naturalesa i d’altres que semblen haver-se empassat un gripau.
L’altre dia passejava amb uns amics per un parc a Sitges. Era un dia d’aquest final de tardor que ha estat més calorosa del que és habitual; un dia esplèndid, de cel blau, sense vent i un sol més que agraït. En passar sota un grup de palmeres, unes cotorres cantaven o cridaven a la seva manera. L’amic que portava al costat va renegar: “maleïdes espècies invasores.” Em vaig aturar un moment a escoltar-les. Són les cotorres argentines o de pit gris que a mi no em desagraden; al parc de Barcelona, a prop de casa, n’hi ha moltes. Em recorden els països tropicals sobretot ara que el temps és tan variable, i la veritat és que m’agrada sentir-les, formen part del meu paisatge habitual.
A Sitges, mentre el meu amic seguia caminant, un familiar va posar-se al meu costat i va exclamar: “mira com canten avui els ocells.” I, és veritat, hi havia certa concordia entre les cotorres i el dia.
Quina és la realitat de les coses? Com són o com les veiem? I, què passa si dues persones les veuen de manera diferent? Qui té raó?
És la raó fonamental per entendre la vida, el dia a dia?
Les cotorres de pit gris sembla que es van introduir en aquesta part del món per Barcelona. Algunes famílies en tenien i com que canten bastant, les van alliberar. Diuen que primer eren al parc de la Ciutadella, però ara ocupen bona part de la península ibèrica. L’espècie està qualificada com espècie invasora (el meu amic tampoc anava mal encaminat) i és evident que ha vingut per quedar-s’hi. Tal com va passar a Sitges, també ens podem prendre la seva presència d’una altra manera.
A Andorra, crec que no han arribat. Jo no recordo haver-les escoltat, però segur que algun observador d’ocells en sabrà la resposta. Si arriben, qualsevol dia tindrem caçadors de cotorres. Potser en aquest cas, l’equilibri cinegètic estaria més justificat: però deixem-ho estar aquí, perquè d’equilibris no hi entenc gaire i tampoc vull entrar en polèmica que després en surto escaldat.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477