x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

L'exemple de Fhasa

Una manera diferent d’entendre
el compromís
Actualitzada 18/12/2018 a les 06:54
    M. Jesús Lluelles
Les condicions climàtiques determinen les característiques del sector turístic andorrà, de marcada estacionalitat, especialment durant la temporada d’hivern, moment en què es necessita contractar mà d’obra temporal per satisfer les necessitats de les estacions d’esquí, els hotels i els comerços vinculats al sector de la neu; només Grandvalira precisa de 1.200 treballadors. La quota de mà d’obra autoritzada per aquest hivern, d’unes quatre mil persones, representa més del 5% de la població total del país i sobrepassa el 10% dels assalariats inscrits a la CASS. Malgrat que part dels temporers són mà d’obra qualificada, habituals al país que fan la doble temporada, no ho tenen fàcil per trobar un habitatge, per la manca de pisos de lloguer i pels preus elevats. El sector immobiliari afirma que resulta difícil cobrir les demandes dels temporers, ja que alguns propietaris no volen córrer riscos amb lloguers limitats a pocs mesos i d’altres prefereixen orientar-se als pisos turístics.
El neguit històric ens porta a revisar com s’ha resolt, en d’altres moments, una afluència massiva de treballadors superior a la capacitat d’acollida del país. L’exemple més remarcable és el de la construcció de la central hidroelèctrica de Fhasa per produir i exportar energia; les contrapartides són conegudes: millorar la xarxa viària. En aquella època, el repte era més important, ja que els vinguts de fora representaven gairebé el 30% de la població total: les obres de la central van ocupar un miler de treballadors i les de les carreteres dues-centes persones. Fhasa va assumir l’allotjament com a obligació pròpia. Al costat de la central, va bastir habitatges per als obrers a qui, a més, oferia servei sanitari, cantina i un economat, en una època en què les possibilitats i els mitjans eren molt inferiors als actuals. També es van construir barracons, com el del Refugi d’Envalira, i un poblat provisional que donaria origen al Pas de la Casa.
Actualment, l’hoteleria a-costuma a donar allotjament als seus treballadors, mentre que les estacions d’esquí col·laboren en la cerca d’habitatges, però, amb una proporció de temporers molt més baixa que a l’època de Fhasa, les estacions podrien implicar-se més en els seus treballadors ja que en són les principals beneficiàries.
Etiquetes
  • #5 Julia
    (19/12/18 00:54)

    Molt ben dit. Jo sic filla del pintor de fhasa, nascuda al que era l'hotel Carlemany, on compartiem vida amb 'Estanis i Francina,bi lo meu home net del,secretari del Sr. Mateu. Tots recordem els treballadors a casa i com entre tots aixecarem el País.

    Respondre
  • #4 Àngels Codina
    (18/12/18 15:07)

    Completament d'acord amb el teu plantejament Ma. Jesús.

    Respondre
  • #3 Dani
    (18/12/18 09:00)

    Què vol dir la paraula compromís? Crec que ja no està al diccionari, i molt menys en el nostre argot quotidia.

    Respondre
  • #2 Toni
    (18/12/18 08:09)

    Però es responsabilitat majoritària de l'Administració, si es que ho vol resoldre. O potser es vol copiar situacions com la de Mònaco, on el 75% dels assalariats viuen fora, majoritàriament a França.

    Respondre
  • #1 Gui
    (18/12/18 07:29)

    Com sempre, un article excel.lent, amb solucions justes i raonades al problema actual de l'habitatge. 

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477