x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La seca, la meca i...

Temps d'ús

Actualitzada 17/12/2018 a les 06:52
Des que el meu telèfon ha decidit –no sé si com a mesura d’autoprotecció o amb un punt de masoquisme– enviar-me cada setmana un informe que em frega per la cara el munt d’hores que compartim, certament li estic agafant una mica de tírria. Potser perquè definitivament ja no puc fer veure que no és altra cosa que una eina de treball, i em toca assumir que ja no forma part de les meves estones de lleure.
Potser perquè la bateria, d’un temps ençà, em falla més que una escopeta de fira. Potser perquè fins i tot la capacitat multitasca de les superwoman té un límit. O potser perquè per molt que tingui tres apps i un calendari digital per gestionar el temps, no en guanyo mai de temps per a mi. Tant és. Sigui pel motiu que sigui, començo a establir una relació d’amor odi amb el mòbil. Una situació, que amb un punt de dolenteria, diverteix ma filla, i em desconcerta a mi. Però el cert és que sempre està en silenci i fora d’hores de feina tendeixo a deixar-lo connectat, mut i oblidat sobre la tauleta. Com en totes les males relacions, hi ha un punt de dependència malaltissa, però, que amb l’excusa que ves no hagi passat alguna cosa, em fa, ni que sigui per sobre, fer-li una ullada cada quart d’hora. Ara que arriben temps de bons propòsits i sentiments de redempció personal, el meu cor bascula entre comprar una funda nova o tirar pel dret i fer-me amb un nou model carregat de prestacions.
Posats a no tenir vida, posats a dependre d’un giny diabòlic i tecnològic, mira que almenys no et deixi al mig del carrer, amb una foto a mig fer o un tuit a mig publicar.
La redempció haurà d’esperar.
  • #2 Toc toc.Puc passo que m'he deixat...
    (17/12/18 11:55)

    Discrepo i que n'és de maco poder-ho fer. No és l'objecte el que és diabòlic tampoc ho és que acceptem la seva obsolència programada (amb tot el que comporta!).I seguint la línia tampoc puc assegurar que les nostres necessitats humanes ho siguin i per molt que l'església catòlica ens hagi adoctrinat sobre el que està bé o malament, per què en el fons crec que parles d'això. Possible?.
    Em pregunto quina és la verdadera finalitat d'aquest objecte?, quines són les preguntes a última instància que no som capaços de verbalitzar-nos (això sí que és màgia i no el google maps!)?, quin és l'interès inconfessable fins i tot per nosaltres mateixos i dir ho en veu alta té un efecte guaridor.Passin i provin.I sobretot expliquim.

    Respondre
  • #1 Toc toc.Puc passar?
    (17/12/18 11:34)

    Esgarrifat/da. Des de fa un temps els de la secció de màrqueting i construcció social, han decidit introduir en els anuncis i altres, una o vàries pistes d'àudio de sons o vibracions característics dels nostres "alterego" els mòbils. La subtilesa no passa per alt, ja que en més d'una vegada et sorprens graponejant amb un ull mig tancat l'objecte en qüestió. El reclam de la campaneta o el vibratori sense cap dubte típica que utilitzen en les batudes del porc senglar per confondre'ls cruelment i que pensin que al darrere no hi ha una femella encantadora amb ulls d'enamorada sinó un caçador passat de voltes amb el cigaló a punt d'acabar amb la teva desagradable existència.Aquesta i l'anterior per a mi sí són relacions malaltisses.

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts