x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

'Plantem cantant'

Divendres vinent a les vuit del vespre AINA regalarà a l’auditori del Palau de Gel vint cançons. El monitor David Pradas ha compartit l’estiu del 2018 amb els colonistes
Actualitzada 11/12/2018 a les 20:58
Divendres vinent a les vuit del vespre AINA regalarà a l’auditori del Palau de Gel 20 cançons. El monitor David Pradas, de la FEMN (Federació d’Esplais Mare de Déu de Núria del Bisbat d’Urgell), compositor, músic i professor, ha compartit l’estiu del 2018 amb els colonistes d’AINA. El David, com a professor del claustre dels cursos en què els monitors es titulen per ser educadors en el lleure, sap que els dos eixos pedagògics d’AINA són la muntanya i els cants. AINA s’ha servit del cant per sembrar valors en el món dels infants i dels joves, i els valors han arribat al cor de cada ainista gràcies al cant. Les 20 cançons que AINA regala el Nadal del 2018 en donen fe. Els dos CD que les apleguen són un testimoni fefaent de la història de 42 anys de colònies. Qui ha passat per AINA ha cantat mil vegades aquell primer himne, creació de la Rosa Duró, monitora de les Colònies Populars de Canillo: “El cel és blau, / hi ha quatre núvols, / la casa és vella, / ja s’esfonsa...” Fou l’excursió al veïnat canillenc de l’Armiana en runes que la va inspirar. La cançó de l’estiu del 1976 va ser profecia: “... la casa es renovarà / que l’arbre tornarà a tenir fulles, / però nosaltres hem de seguir igual / com a persones, com a sers humans.” L’última cançó, creació de monitors –cada estiu els monitors creen l’himne que ha d’alegrar el fil conductor–, data de l’estiu del 2016. La Míriam i el Dani, contemplant les volades de monitors que han passat per AINA deixant-hi les petjades que assenyalin el camí a seguir, i la munió d’infants que amb llàgrimes als ulls tanquen el torn de colònies, crearen la cançó que els ainistes canten en els moments nostàlgics d’un torn de colònies i dels dos campaments Caina i Tamarros: Et trobaré a faltar. “No ens queda res més que veure els nens marxar i veure que tot s’acaba, / baixant maletes, tancant portes i sortint al buit que deixa. / Em costa imaginar que no siguin aquí, / obrir els ulls i no veure’ls... Et trobaré a faltar.”
Agraeixo que els monitors i les monitores del taller de cant de la casa de colònies d’AINA, presidit pel David Pradas, hagin penjat a la gavernera del Nadal del 2018 les cançons que duc al cor. Les havia cantat als campaments del Camic (Campaments del Molt Il·lustre Consell) amb el Pere Canturri, com a cap. No tardis, Jack, La Muntanya venerada o No has comptat mai les estrelles són cants que m’han asse­nyalat el camí d’aquests 42 anys de colònies. Sé que canto molt malament. Tot i això, en el bona nit de cada vespre als infants i als monitors, els les faig cantar: “Per què plorar si el meu cor està content. Sento les seves veus cantant... La muntanya venerada, / a mi em té robat el cor, / de nit parla amb l’estelada / i de dia amb el sol d’or. No sabies que a la terra/ tots els homes som germans... Déu ens estima a tots...”
La gavernera que floreix per Nadal ens perfuma amb les cançons de grups i de cantants que poetitzen cada jorn de les colònies d’AINA: “El camí, el petit país, l’amistat, la llibertat, la pau, la Confident Ave Maria... i la Parròquia que ens acull tan generosament Canillo, a Canillo, hi ha una casa per a tothom iupi ià.”
El professor David Prades ha gravat durant les seves estades d’estiu del 2018 a AINA i ha recol·lectat les melodies de la mainada, dels monitors i de les guitarres. Tancat al seu cau de músic professional, ha pastat el regal nadalenc d’AINA per a tots els que estimen l’obra social, lúdica i educativa. Cada cançó amb el seu missatge du la versió identitària de la casa de colònies: “Fer país, conrear la convivència, desvetllar la creativitat, fomentar el senderisme, sembrar valors humans i cristians i ajuda la fe que cada ainista porta de casa seva.”
El cant és un catalitzador d’emocions. És l’expressió d’allò que guardem al cor i que no tenim paraules per comunicar. El CD, 42 anys de Plantem cantant que us regalem, us demana un favor: “Canteu ainistes amb el pare, la mare, l’àvia, l’avi, amb tota la família i també amb els companys de l’escola... com la Mare de Déu de Meritxell, la meva Confident que ens regalà el cant del Magnificat.”
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts