Fàcil

Siusplau, deixeu de dir que és fàcil. Perquè no ho és, mai no és fàcil. Vivim immersos en el regne del take it easy, on hem preferit –com si fos una tria possible– facilitar-nos la vida en lloc d’aprendre a enfrontar-nos amb la complexitat. I ens conformem amb explicacions de menys de 280 caràcters i amb titulars cridaners –el fast-thinking de què es queixava Bourdieu portat a la màxima potència. I deleguem la nostra relació amb la realitat a una sèrie d’apps que ens faciliten la vida. I seguim les receptes dels llibres d’autoajuda, dels coachs i dels gurús amb la mateixa confiança amb què una Thermomix s’enfronta a un estofat de vedella. Solucionisme, en diu la Marina Garcés: dividir la realitat complexa en problemes tan petits que esdevinguin gestionables però oblidant pel camí allò que el tot és molt més que la suma de les parts. Alguns de vosaltres haureu llegit en Yuval Noah Harari, historiador-assagista estrella, supervendes (Sàpiens, Homo Deus, etc.) i campió, també, del solucionisme –fa coseta veure com malda per defensar que la mortalitat epidèmica, la guerra o la vida eterna són simples problemes gestionables, obviant tot l’embolcall de multicausalitat i enquistament que impregna cadascun dels problemes que ens presenta de manera simplificada. Doncs és exactament això. I ens encanta. Ens encanta sentir que tot és gestionable. Per això comprem en massa Homo Deus. Per això votem en massa partits populistes. Perquè ens ofereixen problemes gestionables, respostes fàcils, actuacions immediates. I ens encanta. I ens indigna que la democràcia no gestioni ràpid, i ens indigna que les respostes plenament democràtiques vagin farcides de matisos, perquè ens oblidem que la realitat és complexa, que la presa de decisions compartides i la convivència són matèries extraordinàriament complexes i encara més si ho fem des d’un sistema (el democràtic) que es defineix per un grau enorme de tolerància del dissens. Les democràcies són complicadíssimes, les dictadures són facilíssimes. Per això, cada cop que diem que és fàcil, un jove ingressa a l’ISIS o decideix que votarà l’extrema dreta, perquè ells són imbatibles a l’hora d’oferir solucions fàcils. Perquè voler-ho tot fàcil no està exempt de conseqüències. Així que, siusplau, deixeu de dir que és fàcil.