El testament de l'Òscar Ribas (I)

El Grup d’exsíndics i ex-consellers generals (Gesco) va retre un just i merescut homenatge a Òscar Ribas, excap de Govern i ex-conseller general. Un home d’Estat més que un polític corrent, independent i lliure, visionari i inspirador, com el definí el síndic, Vicenç Mateu. D’allargada i penetrant petjada fins avui. En el seu parlament va compendiar la seva vida, la seva raó de viure en aquest verb tan sorprenent que és desviure’s. En l’afecció per Andorra, la vida és aleshores la missió i la missió és aleshores la vida. Escoltant-lo vaig pensar: l’Òscar s’acomiada i ens llegeix el seu testament. Ens passa la missió. No fàcil de resumir. Ribas es mostra preocupat per la sobirania d’Andorra, titula El Periòdic d’Andorra. Òscar Ribas alerta de la desafecció dels joves andorrans, diu el Diari d’Andorra. Ribas defensa que la nació passa per davant de l’individu en l’avortament, intitula el BonDia. Potser el Gesco –m’atreveixo a demanar– l’hauria d’editar i regalar-lo en les properes festes. Cal llegir-lo. És una mirada crítica i de gran angular. Et fa pensar i et dona eines. La primera atenció i escolta és pessimista, però l’Òscar ens dona la clau: la seva propensió a veure i a jutjar la realitat de l’Andorra d’avui en els aspectes menys favorables és un mètode. Una estratègia. “El meu discurs... voluntàriament vol ser pessimista”, ens digué textualment. Lector de Sèneca, l’Òscar s’uneix a la tradició estoica de la praemeditatio malorum, de la premeditació dels mals futurs, de la premeditació com a element de judici en el procés d’anàlisi d’adversitats i desgràcies, que tanta influència ha tingut en l’espiritualitat cristiana. És un bon mètode. Ara, el sistema de coaching i les escoles de negocis en diuen visualització negativa, la identificació preventiva d’esdeveniments futurs. L’Òscar vol identificar riscos de futur i procedir a establir les accions per fer-hi front.

Entès el discurs del mètode, l’excap de Govern perfila, en el fons, la reflexió cartesiana de l’arbre del saber, ara de l’arbre d’Andorra: té per arrels el Coprincipat; per tronc, la sobirania, i per branques, les diverses qüestions de l’economia, de la immigració, de la identitat, d’Europa...

Continuarà.