Deserts de sorra

La raó única no existeix, tot depèn dels ulls que miren. Les perspectives diferents tenen matisos i són enriquidores. De vegades, però ,i per ser objectius, hi ha qui té més certeses que d’altres. Massa sovint estem envoltants de persones que ho saben tot, o almenys això diuen i escampen. Amb una seguretat aclaparadora desmunten i munten teories pròpies d’experts. Tenen nocions de tot i sobre tot. Si no els coneixes de prop de ben segur que et provocaran un sentiment d’admiració davant la fermesa de les seves conviccions, la seguretat amb què les defensen i la passió que hi posen. Però si rasques una mica t’adonaràs que res més lluny de la veritat, que munten i desmunten teories amb la mateixa rapidesa que posen les peces d’un LEGO. Posseïdors de la veritat absolut,a encaixen malament la crítica i tendeixen a eclipsar aquells que, amb base més sòlida però més discreció, poden robar-los el protagonisme. Són personatges que brillen a curta distància, enlluernen al moment, però la seva efervescència baixa com l’escuma del xampany a mesura que els vas analitzant i estudiant. Ni saben ni els importa, perquè no va amb ells, i el seu objectiu és projectar un miratge que canvia tan ràpid com es desmunta el castell de sorra que ha edificat en el desert de la ignorància. Poden defensar amb la mateixa contundència el contrari del que han dit quan s’adonen que no funciona. Haurien d’estar tipificats perquè n’hi ha molts i a totes les cases. Polemistes i egocèntrics s’han de posar a ratlla abans de caure en les seves xarxes perquè quan et captiven difícilment et deixaran sortir.