x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Els meus àngels

“T’agafaré i amb les ales t’enlairaré fins a la dreta del Pare”
Actualitzada 22/11/2018 a les 06:40
Recordeu l’Eugenio? Explicava acudits d’aquest estil: Un excursionista cau per un barranc i s’arrapa a una branca damunt del buit. Crida: “Que hi ha algú?”, però només li respon l’eco. Al cap d’unes quantes vegades de cridar, sent una veu que li diu: “Sí, fill meu, soc l’àngel del Senyor que ve a salvar-te. Deixa’t anar, confia en Déu i en mi. T’agafaré i amb les ales esteses t’enlairaré fins a la dreta del Pare”, a la qual cosa el pobre home respon amb una altra pregunta: “Que hi ha algú més?” Jo tinc la sort de tenir algú més.
Quan érem menuts ens venien que cadascun de nos­altres tenia un àngel de la guarda, al qual fins i tot ens feien dedicar una oració, que sempre era al nostre costat per ajudar-nos. Puc afirmar sense equivocar-me que jo no en tinc un, sinó uns quants. I també us puc assegurar que són de carn i ossos i que no cal que els resi, ni tan sols que insinuï res o em queixi, per tenir-los a la vora i sentir-me protegida. No en parlo gaire, ja ho sé. Estic tan acostumada al fet que em prenguin per beneita que soc ben conscient que això de parlar d’àngels particulars podria portar-me de dret al frenopàtic. Amb tot, avui els vull evocar, potser perquè, com que fa una temporada llarga que els necessito, és la meva manera d’agrair-los que hagin baixat del cel i siguin sempre al meu costat, encara que a vegades es facin pesats, com aquesta setmana: “Ja dorms?”, “Que et fa mal?”, “Ja descanses?” Uf de reüf!
Al llarg de la meva vida he tingut cinc àngels, un dels quals (l’avi Roman) se’n va tornar al cel cansat d’aquest món de mones, i dos (els meus germans) fa temps que dediquen la seva atenció a altres persones que els necessiten més. Si aplico les poques matemàtiques que he après, me’n queden dos: l’Empar i en Joan. Em van arreplegar diria que deu fer uns quaranta anys i tota la vida han mirat per mi. No els ho agrairé mai prou, però tampoc no m’ho demanen. I ara, sembla increïble, em van naixent angelets: tot i no haver estat mare, tinc dos nets (en Guim i en Biel) i una neta (la Sarina) que em protegeixen de la tristesa i de la depressió. Només veure’ls se me’n van tots els mals i em cau aquella bava divina que només es pot definir amb un adjectiu: angelical.
  • #7 Castellano Comunero
    (22/11/18 23:08)

  • #6 padrinak
    (22/11/18 16:21)

  • #5 Castellano Comunero
    (22/11/18 13:42)

    No m'agraden gens els símils de segons quina mena: Yo tinc germana, metge, bomber, polític o paleta; els de les ales, esplomats i al forn. Peró el fons de l'article és bonic ( una mica melindrós ).

    Respondre
  • #4 padrinak
    (22/11/18 12:40)

    Gràcies.Genial Roser.

    Respondre
  • #3 Gurri
    (22/11/18 11:28)

    HORES AMB NENS

    Regar
    en lloc d'amb aigua amb hores
    i més hores
    - incipients converses, passejades,
    jocs –
    els fills!:
    ah, poder ser com l'aigua finalment,
    filtrar-se en el futur,
    ajudar a créixer!

    Què quedarà d'això? Potser no-res,
    probablement l'oblit;
    i què?
    No som només allò que recordem
    o que recordaran els altres:
    som, en gran part,
    dies oblidats, clarors perdudes,
    instants sense nostàlgia.

    DAVID JOU

    Respondre
  • #2 Rimentol
    (22/11/18 09:22)

    CONTEMPLACIÓ D'UN NEN

    Com la mar o com el foc, esplendor d'un espectacle
    repetit tantes vegades amb contínua novetat,
    ara pau i ara combat,
    perpetu gairebé i amb meravella de miracle,
    així el rostre d'un nen:

    ara és aigua contra el foc i ara s'encén,
    flamareja en un mig plor o en un gran somriure,
    s'esmorteix en son i torna a viure
    amb presència renovada i absorbent ...

    I nosaltres, que evoquem cansadament
    ja platges en lloc d'ones, ja cendres i no flames,
    sentim altra vegada la fal·lera de ser incendi i de ser mar,
    de convertir crepuscles en plenitud solar
    i fulminar de goig immensos panorames.

    DAVID JOU

    Respondre
  • #1 Clara
    (22/11/18 09:21)

    Molt bonic Roser, gràcies per compartir-ho i fer-nos pensar (als lectors) en els nostres "àngels" particulars que, com que sempre hi són, no els donem la importància que es mereixen.

    Respondre
7
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts