x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Quilos

Els cucs podran fruir d’un sopar fred a la meva no salut
Actualitzada 15/11/2018 a les 07:49
De bon matí, només de llevar-me, ja m’he adonat que avui seria un mal dia. (Incís: llegiu la columna el dijous, però jo l’he escrita dos dies abans.) De seguida he vist que érem dimarts tretze i, per als supersticiosos com jo (mentida! us recordo que un escrit com aquest és literatura i que no té per què reflectir la realitat: la Carol no és gens supersticiosa), tal dia com avui és per no aixecar-se del llit, ni casar-se ni embarcar-se.
Però, és clar, m’he alçat perquè, si no, ja em direu qui guanya les quatre garrofes amb les quals m’he d’alimentar. I només d’agafar l’ascensor ensopego amb un veí que m’engalta que em sobren vint anys i vint quilos. Però, a banda del “bon dia”, qui li ha demanat res? Doncs, au, entoma amb un somriure que t’hagin dit vella i grassa en un segon, com si ser vella (encara que tinguis la mateixa tavella) fos un pecat de la natura i ser gras anés en contra dels manaments de la llei d’aneu a saber qui. M’ha recordat la meva arribada a Andorra en què, per a obtenir el permís de treball i residència, vaig haver de passar pel metge i, només obrir la porta de la consulta, la doctora va descobrir la sopa d’all i em va deixar anar un “vostè està grassa” d’una evidència supina i que devia ser la prova fefaent que aquella pobra dona havia passat uns quants anys a la universitat fins a poder afirmar només amb la mirada qui tenia el pes recomanable i qui no.
Però, vaja, aquí no s’ha acabat la història. A l’hora de dinar, mentre, obedient, seguia la prescripció mèdica “Roser, sobretot recorda que s’ha de mantenir la línia” (fa anys que intento mantenir-la menjant el que em ve de gust; si no ho fes, la perdria) amb uns musclos a la marinera, un bacallà amb samfaina i un gelat de nata, tot plegat regadet amb un vi blanc i superat amb un parell de cafès i un whisky amb gel, llegeixo que la Comunitat Valenciana vol prohibir incinerar les persones amb obesitat perquè es veu que tota l’energia que els grassos hem estalviat es gasta amb la cremació. Ja és tenir collons: el que tu estalvies en anys, un altre s’ho gasta per tu en un segon. I tot perquè els cucs puguin continuar fruint d’un sopar fred a la teva no salut. Coses de la vida. Perdó: coses de la mort.
  • #2 ciutadana
    (15/11/18 19:10)

    Felicitats per l'article que, a més de fer-me passar un divertit ratet, te la virtud que posa en evidència l'obssessió malaltisa pels quilos. Obssessió que es bastant més patològica que els propis quilos. A part del negoci que ocasiona tot el derivat dels quilos, hi ha un desconeixement abrumador , inclus pels propis "professionals" relacionats, i una deriva socio-culrual excluyent de la gent amb sobrepés que es realment preocupant...Així que el dit ...molt bé per l'article.

    Respondre
  • #1 Rimentol
    (15/11/18 10:33)


    Posseït

    Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
    faran un sopar fred amb el meu cos
    trobaran un regust de tu. I ets tu
    que indecentment t'has estimat per mi
    fins al revolt: saciada de tu,
    ara t'excites, te me'n vas darrera
    d'un altre cos, i em refuses la pau.
    No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.

    Gabriel Ferrater

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts