x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Identificar fotografies antigues

S. Carreras és el segell d’una nissaga que a principi del segle XX s’estableix a Mataró
Actualitzada 14/11/2018 a les 21:12
A Mataró (la meva petita pàtria) s’està portant a terme una experiència que potser us pot interessar i fins i tot ser útil. Es tracta d’una exposició titulada S. Car­reras, que és la signatura, el segell d’una nissaga de fotògrafs que van arribar de fora i que a principi del XX s’estableixen a Mataró. Concretament l’any 1922 quan Santiago Carreras i Oliver, que tenia 28 anys, solter, ve de Barcelona després d’una llarga estada a Tampico, una ciutat de Mèxic. El seu ofici era la fotografia. I decideix plantar el seu trípode i màquina a Mataró.
Era l’inici d’una nissaga de fotògrafs, en què tots ells: avi, fills i net, conserven la firma, el segell. A Mataró hi havia altres fotògrafs professionals però cap d’ells ha deixat 60.000 negatius (des de plaques de vidre, rotlles de 35 mm/mm.). La donació també consta de prop de 8.000 còpies positivades realitzades pels mateixos fotògrafs S. Carreras. Però moltes sense classificar. La classificació ha estat ingent primer perquè n’hi ha, com hem dit de Mèxic, de Barcelona, d’altres poblacions de la comarca del Maresme, també d’Arbúcies, població habitual d’estiueig dels Carreres. I la majoria, de Mataró. Tot plegat va ser lliurat a l’Arxiu municipal l’any 1992.
No voldria deixar d’esmentar la participació de S. Carreras a la premsa escrita del segle XX com El Dia Gráfico (anys 20), Estampa (anys 30), La Vanguardia (anys 40), la premsa local com el Mataró (anys 50), Diario de Barcelona (anys 60), l’esportiu barceloní Dicen (dels 70) i finalment el setmanari i diari El Maresme, dels 80 del segle XX.
Les de Mataró, n’hi ha a milers, són les que m’han motivat a escriure aquest article. Des de particulars, escoles, clubs esportius, carrers, places i edificis, festes populars, actes oficials, competicions esportives, fires, festes majors, la platja amb els pescadors i les barques, el tren, algunes desgràcies naturals (riuades, accidents de trànsit, enderrocs, temporals). I, sobretot, retrats de galeria de persones, nadons, primeres comunions, parelles, famílies, magnífic exponent d’una època. Jo mateix tinc fotografies amb la meva mare (a.c.s.). Aquesta popular casa es trobava al carrer Sant Antoni. Ja fa anys que el darrer Santi Carreras ha penjat la màquina. Vull dir com a dedicació professional, exclusiva. Ara és un destacat periodista a Catalunya Ràdio. Un bon dia de l’any 1992, va decidir fer una donació a la ciutat, a l’Arxiu municipal, de milers i milers de fotografies, clixés, plaques. Ara estan ben guardades i classificades. I unes poques són les exposades.
I l’Arxiu Comarcal del Maresme, de bracet amb l’Arxiu municipal de Mataró, dipositaris de l’arxiu S. Carreras, han tingut una idea lluminosa compartida pel donant de les imatges. Han muntat una exposició amb centenars de fotografies (que es renoven cada quinze dies) perquè els visitants puguin visitar-la i, si ho volen, identificar qui coneguin. Hi ha a disposició dels visitants una còpia de cada fotografia amb les persones degudament numerades per facilitar després la identificació. Una urna és la dipositària de les aportacions.
I us he de dir que el dia de la inauguració de l’exposició no s’hi cabia. Que l’èxit ha estat espectacular a causa de la quantitat de persones –majors de 40 anys– que l’han visitada i, el més important, que aporta dades, noms i cognoms de les persones que han identificat.
Però això passa a Mataró, em direu. Sí, és cert. Però qui no té imatges a casa seva, en una calaixera, una capsa de sabates o en algun àlbum. I que a moltes no sap qui són els qui hi surten. Permeteu-me un parell de consells: en primer lloc cal anotar darrere la imatge qui hi surt i, si pot ser, la data i el lloc. Segon: aquestes fotos cal lliurar-les a l’arxiu local, parroquial o nacional, on les guardaran, classificaran, i –qui sap– potser algun dia poden ser exposades i també publicades. I, a més, estaran a disposició dels estudiosos. El seu interès, com he intentat demostrar, no és purament personal o familiar. A part de saber qui són també tenen l’interès històric, social, de veure com anaven vestits, com eren els carrers i places, els vehicles, les activitats, els esports, les diversions, també les desgràcies, els accidents... I si les imatges de particulars tenen valor, tant o més en tenen les dels professionals com les de la nissaga S. Carreras. Els arxivers, persones sensibles i ordenades, en tindran cura.
Ja veieu si està donant de si l’exposició S. Carreras a Mataró que ha donat peu a revelar l’interès històric per les fotografies velles –posant noms i cognoms– que hom guarda i que algun dia poden ser observades i admirades per altres.
  • #1 Joan
    (15/11/18 10:09)

    Doncs això, cada boig amb el seu tema.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477