Un gra al cul

El punt 1 de l’article 43 de la Constitució andorrana diu que “els coprínceps són, conjuntament i indivisa, el cap d’Estat”. Jo, només llegir això ja m’ennuego: que dues persones siguin un sol cap d’Estat per a mi és tan difícil d’entendre com que el pare, el fill i l’esperit siguin un sol déu. Però, bona minyona, vaig al punt 2 del mateix article: “Els coprínceps, institució sorgida dels Pareatges i de la seva evolució històrica, són, a títol personal i exclusiu, el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa”.

Recoi, els Pariatges, signats els anys 1278 i 1288 per Roger Bernat III (comte de Foix) i Pere d’Urtx (bisbe d’Urgell); si això és dos segles abans de l’any de la picor, si amb set segles i mig que fa que aquest país té la mateixa forma de govern n’han passat de tots colors: des de la fil·loxera fins a l’abolició de l’esclavitud, des de l’Antic Règim fins a la revolució industrial, des del dret de cuixa fins al Maig del 68, des del cinturó de castedat a l’avortament lliure i gratuït! Ai, no, que això de l’avortament aquí no toca. I, com que això no toca, em fixo en el “a títol personal i exclusiu”, i penso que Macron és el Copríncep francès perquè és el president de la República Francesa, sense haver de donar explicacions al president del Govern francès, i que, per tant, el Copríncep-bisbe deu ser-ho perquè és bisbe d’Urgell, sense haver de donar explicacions a Déu ni a sa mare i, encara menys, al papa de Roma.

Perquè, perdoneu-me la ignorància: què hi té a veure el papa de Roma amb Andor­ra? O, dit d’una altra manera, què hi té a veure Andorra amb el Vaticà i les seves lleis? Qui és el papa Francesc per trucar al cap de Govern d’Andorra i amenaçar-lo de fer dimitir el Copríncep episcopal si Andorra legalitza l’avortament? Que tindria pebrots de trucar al cap de govern de l’Estat espanyol i amenaçar-lo de fer dimitir el cardenal de Madrid si les despulles de Franco es dipositen a l’Almudena? Els andorrans decidiran un dia o un altre; per ara, Andorra té crostes al cul i no fa la feina que li pertoca i al Vaticà li ha sortit un gra al cul. Mentrestant, el Copríncep de tots fa de senyor bisbe d’uns quants i el senyor bisbe d’Urgell no exerceix de Copríncep.