Siguem vigilants!

Aquesta quinzena hauria pogut escriure de nou sobre el comú de Sant Julià i l’estat de deixadesa que pateix la parròquia (com algun ara famós parc infantil, per exemple) però no em vull fer repetitiu i tampoc vull que els lectors pensin que la meva única font d’inspiració es basa en la poca capacitat de gestió i de criteri d’alguns dels dirigents de la parròquia. Crec que les coses parlen d’elles mateixes, i que multiplicar els articles d’opinió sobre aquest punt no aportarà gran cosa més. Aprofitant que l’hivern ja ha arribat de forma prematura, vull dedicar avui el meu escrit a la prudència que cal emprar davant de qualsevol sortida a la muntanya, ja que la temporada 17/18 ha estat plena d’ensurts arreu del Pirineu, sigui a Andorra, França o Espanya, amb un nombre massa elevat de víctimes. Per prudència, cal entendre la capacitat de planificar la sortida, de la ruta que s’emprarà al material que cal emportar-se. Reprenent els consells que els bombers d’Andorra donen cada any a l’inici de la temporada d’esquí, a més de portar l’equip i la roba adient (molta gent surt encara fora dels dominis esquiables sense ARVA, pala i sonda), menjar i beguda suficients, un telèfon mòbil i l’Alpify activat, cal evitar sortir sol i avisar sempre algú de l’itinerari i hora prevista d’arribada. Cal també, aspecte molt important, consultar el butlletí d’allaus, la meteorologia i sobretot ser conscient de les seves capacitats i ser capaç de canviar els seus plans davant qualsevol dubte o si les previsions són dolentes. Aquests dos darrers consells, però, són els que més costa aplicar i segurament són una de les causes principals de la major part dels accidents. En efecte, sovint les tragèdies es produeixen per una manca de coneixement del medi o per un excés de confiança, ja que ser conscient dels seus propis límits i dels perills de la muntanya és una tasca que requereix un autoconeixement que no tothom posseeix.