x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Muntanyes i bicicletes

Andorra ha de rutllar, ha de tirar endavant i créixer econòmicament, i per fer-ho, des de sempre, cal adaptar-se als nous temps
Actualitzada 01/11/2018 a les 20:16
La setmana passada parlava del futur de la bicicleta elèctrica de muntanya a Andorra. Quan escrivia l’article tenia molt clar que si hi havia comentaris a l’edició digital, aquests serien a favor de mantenir la muntanya sense res que pugui malmetre el seu estat original. Ho entenc perfectament. A mi també m’agradaria. Anem tots a caminar, si es tracta d’esquiar, posem-nos pells de foca als esquís o raquetes als peus i deixem-nos d’històries. Tanquem les estacions d’esquí, que fan malbé la muntanya, i de pas desmuntem qualsevol activitat a la qual es pugui accedir fàcilment amb cotxe o en bicicleta, no fos cas que la gent que no li agrada la muntanya pura, s’hi pugui atansar. El problema radica que el país, Andorra, ha de rutllar, ha de tirar endavant i créixer econòmicament, i per fer-ho, des de sempre, cal adaptar-se als nous temps. Ara la gent de Catalunya i Espanya ja no puja els seus estalvis, i si fem servir antics tòpics, tampoc als francesos no els surt a compte venir a comprar Gitanes, pastís i Ricard. A mi m’agrada la muntanya, la bicicleta i esquiar. He baixat esquiant des del coll d’Envalira a Canillo, per la carretera, quan la tancaven per una gran nevada, i sols hi havia tres remuntadors que havia muntat el senyor Viladomat, abans que existís Saetde, i les altres estacions del Principat. Era divertit, sí, també la muntanya era molt més verge, no pagàvem impostos i tampoc teníem tantes persones treballant per l’Estat. És evident que no estic massa d’acord amb el creixement desmesurat, en el tot s’hi val, però el suggeriment de l’altre dia no té res a veure. Les estacions existeixen, i és bona idea fer-les rendibles a l’estiu perquè porten gent al Principat, gent que menja, dorm i fa altres coses i activitats, i també aporten riquesa. Diners que es gasten aquí i allà i que permeten parlar de turisme, ocupació hotelera i vendes a les botigues. La pregunta no és si ho volem, sinó quin tipus de turisme volem. O és que a cas tots els que van a peu a la muntanya són exemplars? Quanta merda, i no d’aquella que no fa pudor, s’acumula a les nostres muntanyes? És el ciclisme més incívic que el caminant? Hi ha algun estudi que ho demostri? És molt fàcil parlar de negocis pintats de verd, de poc respecte a la biodiversitat o d’obsessions pseudoesportives, com si anar en bicicleta per la muntanya fos un delicte. A més, si es preparen camins per a les bicis ho haurien de fer les administracions (com és el cas de les vies verdes a Catalunya), així que no és negoci per a ningú en particular, sinó per al conjunt d’Andorra. Quan jo agafo la bicicleta i pujo d’Ordino al Serrat o baixo pel camí Ral fins al túnel d’entrada a Andorra, punt en el qual encara no es pot continuar circulant en bicicleta, sempre dono, com és preceptiu, prioritat a les persones que van a peu. És fàcil conviure en el mateix espai. De vegades, però, encara que t’aturis, hi ha gent que s’emprenya i posa mala cara. Bé, imagino que tenen un problema d’exclusivitat mal entesa. Malauradament hi ha gent que no respecta res, amb bici, a peu o sobre uns esquís. El problema no és amb què van, sinó com són. En qualsevol cas, demonitzar alguns esports pel sol fet que són compatibles amb la muntanya em sembla fora de lloc. La muntanya constitueix el patrimoni primordial d’Andorra, i cal respectar-la i cuidar-la. Amb això, almenys, hi estem tots d’acord.
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts