x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El Pla estratègic del turisme de compres, més viu que mai

El Govern el va posar en marxa conscient que el sector no es recuperava al ritme de la resta
Actualitzada 29/10/2018 a les 21:26
    Francesc Camp
Després del debat mantingut al Consell General fa un parell de setmanes en relació amb la moció presentada pel Partit Socialdemòcrata, en què instava el Govern a crear una comissió per a l’elaboració d’una estratègia nacional del comerç, és el meu deure recordar en quin punt es troba el Pla estratègic del turisme de compres (PETC) i per què el Grup Demòcrata va votar en contra d’aquesta moció.
Quan encara cap partit polític de l’oposició no posava el crit al cel pels problemes del sector comercial, el Govern, a principi d’aquesta legislatura, va impulsar el PETC conscient que el comerç no es recuperava al ritme de la resta del sector turístic.
La competència en el nostre entorn més proper, el creixement de la venda per internet i els canvis d’hàbits de consum, que mostren que el viatger vol gastar els diners en activitats d’oci en detriment de la compra de productes, ens van fer veure, el 2015, que era imprescindible acompanyar el sector comercial per fer-lo més competitiu.
El PETC ens ha permès establir una estratègia clara de rellançament del sector que ha de reposicionar Andorra com a destinació de compres de referència internacional, amb una clara orientació cap a la qualitat i la varietat de l’oferta, l’excel·lència en el tracte al client i una experiència de compra inoblidable. Concretament, el PETC marca objectius clars de millora en l’oferta comercial i turística, en la gestió de l’espai públic i dels accessos a Andorra, en les relacions entre el sector i l’administració, i en cadascuna de les zones comercials.
Un replantejament del sector que no es farà del dia per l’endemà. De fet, el PETC marca un termini de 6-7 anys per dur a terme totes les accions, i si l’oposició política, ara que s’apropen eleccions, vol fer creure als comerciants que hi ha solucions miracle, demanaria que no es deixin enlluernar amb falses promeses.
Cal dir les coses com són: la crisi estructural del sector comercial no ha començat sota els mandats de Demòcrates per Andorra. Des de principi d’aquest segle hi ha hagut un degoteig constant de pèrdua de llocs de treball i de punts de venda: del 2005 al 2015 s’han perdut més de 1.800 llocs de treball, i des del 2000 fins al 2014, 180 punts de venda. El que sí que hem aconseguit nosaltres és el que no va aconseguir cap dels governs anteriors: aturar la davallada, amb una lleugera recuperació els darrers tres anys tant del nombre d’assalariats com de punts de venda. I això gràcies a l’èxit de dues de les nostres polítiques econòmiques: el rellançament del consum intern, perquè no hem d’oblidar que el comerç també es nodreix dels clients del país, i una estratègia turística ambiciosa que ha permès per primer cop el 2017 superar els tres milions de turistes anuals, uns turistes que en la gran majoria també compren en els nostres comerços.
No obstant, la realitat és tossuda i a Demòcrates per Andorra tenim molt clar que si volem que el sector comercial creixi al mateix ritme que el sector turístic, cal desenvolupar de forma decidida el PETC.
En quin estat d’implementació es troba, doncs, el PETC després de dos anys de la seva presentació? De les 161 accions definides, el Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç, òrgan amb representació pública i privada creat per pilotar la implantació del PETC, va prioritzar-ne 65 per al 2018 i 2019, i un 60% d’aquestes ja s’estan executant. I ja tenim resultats efectius, com la reducció del període de rebaixes tant a l’hivern com a l’estiu de tres a dos mesos, l’execució del pla d’embelliment de l’avinguda Meritxell i de Vivand, o el curs de formació de curta durada enfocat a millorar l’atenció al client en el punt de venda.
I d’altres veuran la llum els mesos propers, com la creació d’un organisme de gestió únic de l’avinguda Meritxell, Vivand i Fener Boulevard liderat pel sector privat, o la creació d’un label de qualitat liderat per la Cambra de Comerç que incentivi els comerços per oferir cada cop un millor producte i un millor servei, i que reconegui i identifiqui els establiments més professionals.
En definitiva, el PETC està més viu que mai, i a través del Consell Andorrà per a la Competitivitat del Comerç es farà el punt de la situació d’implantació abans de final d’any per decidir quines accions cal impulsar l’any proper.
Espero i confio que, entre d’altres coses, aquest govern sigui recordat com el que va assentar les bases del rellançament del sector comercial del nostre país i no com va ser recordat al seu dia el govern socialdemòcrata per la tan impopular com nefasta reforma que va restringir els horaris comercials.

*Francesc Camp, ministre de Turisme i Comerç
Etiquetes
  • #2 Quin desastre Sr.Camp
    (30/10/18 14:20)

    Tot és una farsa de dimensions descomunals per justificar el seu lloc, el turisme al Pallars Sobirà a crescut un 30% en els últims anys a causa del canvi d'orientació del turisme de proximitat, ia totes les comarques els a passat el mateix, igual que a Andorra, la diferència és que ells no han llençat a les escombraries 20 milions d'euros pagant un Circ com nosaltres, de fet, el Pallars no s'ha gastat ni un sol euro.

    Respondre
  • #1 Toni
    (30/10/18 09:44)

    “Poudre de perlimpimpin” senyor ministre, heu tranformat tot el país en outlet. 8 anys de pagar una millonada per uns resultats decebedors. Ara quan algo no funciona no es culpa ni del ministeri ni d'andorra turisme, són els hotelers, els comerciants, els ciutadans... 

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts