Foc i lloc

Una estratègia d'habitatge

És una necessitat que caldrà afrontar la pròxima legislatura

Creat:

Actualitzat:

Dijous passat, al Consell General, vam constatar de nou l’absència d’una veritable estratègia en matèria d’habitatge al país. Més enllà d’alguna decisió aïllada i per sortir al pas, el problema està lluny de trobar solucions i té tendència a seguir empitjorant.

Pels socialdemòcrates una veritable estratègia d’habitatge ha de contenir, com a mínim, quatre grans apartats

1. Provocar la sortida efectiva al mercat dels habitatges buits; una necessitat per a la qual ens cal un registre de la propietat i afrontar les problemàtiques derivades tant de l’intercanvi d’informació fiscal com de la manca d’adaptació a la legislació de diverses comunitats de veïns així com altres situacions a les quals cal posar noms i cognoms. Sense aquests pisos al mercat no hi ha solució a curt termini.

2. Promoure l’existència d’habitatge a preu assequible. L’Estat ha de trobar les solucions per, sigui en solitari o de forma concertada amb el sector privat, oferir a qui no pot pagar un preu de mercat un habitatge a cost assequible. Ho demanava fa uns dies el Raonador del Ciutadà, que també va posar exemples del que suposen aquest tipus de pisos en altres petits estats. Les inversions en habitatge a preu assequible també esdevenen una eina d’impuls del sector de la construcció que és molt més potent i generadora de llocs de treball i riquesa al país que la inversió en via pública.

3. Mecanismes per afavorir l’encreuament d’oferta i demanda que avui no coincideixen, ja que es construeixen pisos de luxe que deixen altres buits i no es fan els que necessita avui la societat, siguin per a joves, gent gran, famílies monoparentals o persones amb uns ingressos insuficients. Calen inventaris de pisos, borses d’habitatge, fons de garantia, preus de referència i mesures d’impuls per a la construcció d’immobles que reuneixen les característiques que requereix el país.

4. Establir mesures per a aquelles persones o famílies amb menys recursos i no rebaixar impostos a pisos de lloguer de luxe o habitatges d’ús propi com fa el Govern.

Aquestes i altres mesures que podrien ser també positives hauran d’esperar la legislatura vinent, sempre que hi acabi havent una nova majoria parlamentària que posi les polítiques d’habitatge al centre de la seva acció. I això només depèn de vostès...

tracking