x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Foc i lloc

Els meus gats

Si no us agraden els gats, podeu plegar de llegir i en paus
Actualitzada 18/10/2018 a les 06:37
No, de cap de les maneres, no cal ni que ho insinueu: no penso parlar de les meves pítimes ni de les meves mones. No, avui us parlaré d’uns quants gats de quatre potes que m’han fet companyia i m’han fet sentir feliç al llarg de la meva vida. Si no us agraden els gats, podeu plegar de llegir i en paus.
La meva primera gata es deia Marruixa i el meu primer gat, Xusmi. Amb ella vaig aprendre a llegir; era la protagonista d’un poema de Bori i Fontestà que el pare em llegia abans d’anar a dormir i que feia: “La Marruixa era un gatet / llaminer més que cap altre, / un gatet de color blanc / molt estimat de la casa”. Amb ell vaig aprendre a caçar cuques de llum; era el gat de la meva cunyada gran i era una mica babau: quan jo assenyalava una cuca, ell s’hi tirava al cim i me la portava, és clar, ja sense cap bri de llum. Després va arribar la Nina, la siamesa de la meva mare, amb la qual vaig conviure una dotzena d’anys i que va ser (per a una nena que tenia més de dues-centes nines) la meva única nina: jo la rentava i la pentinava i ella em llepava i em feia petons, dormia als meus peus, menjava del meu plat, bevia del meu got, jugàvem a fet i amagar, a esgarrapar i llepar (vosaltres no en sabeu, elis elis)... fins que un dia se’n va anar al cel dels gats a jugar amb algú altre.

Van passar els anys i els únics gats que em vaig fer meus van ser els de l’Aloma (digueu-ne els de la Rodoreda, si voleu): “En una finestra hi havia un gat negre assegut. L’altre era blanc”, i vaig plorar com una magdalena quan “van trobar la gata estirada al carrer, encarcarada”. I aquí s’havien acabat els meus gats fins fa quatre dies, quan vaig conèixer una coseta petitona com un gotet per fer traguinyols de licor. Es diu Xupito, és clar, i és un gatet tuitaire. Si no m’he descomptat, avui ha fet 85 dies. La mare el va abandonar i la Núria el va recollir quan tenia tres dies i ara viu envoltat d’una gran família de gatets i de gates i protegit per un gos guardaespatlles que es diu Ufo. Cada dia veig com es va fent gran a la xarxa, amb un “bon dia” em fa somriure només llevar-me i amb un “bona nit” fa que me’n vagi al llit amb un somrís. Que per què m’agraden els gats? Perquè gats amb gats no s’esgarrapen.
  • #3 God
    (18/10/18 13:02)

    Lamentable

    Respondre
  • #2 Gats amb gats no s'esgarrapen
    (18/10/18 11:58)

    “Algunos aman las flores y los animales porque son incapaces de entenderse con sus semejantes”, (Sigrid Undset).

    Respondre
  • #1 Rimentol
    (18/10/18 10:16)

    I ara, si el teniu a mà, llegiu "El gat" (JOSEP POUS I PAGÈS. De la pau i del combat. ps. 63-66). I si no l'hi teniu, busqueu-lo!

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts