Foc i lloc

Sentit moral i modernitat

Els valors tradicionals se’n van a l’aigua!

Creat:

Actualitzat:

Quasi cada setmana, alguns comentaristes, filòsofs o escriptors es queixen de l’afebliment dels valors tradicionals i denuncien amb força que el nostre món modern s’allunya cada vegada més de l’ètica que emparava fins fa poc les relacions humanes. Certament, aquest tipus de discurs s’ha de relativitzar, ja que no correspon del tot a la realitat i regularment els mitjans ens ofereixen relats que evidencien que els valors, entre altres, de rectitud, d’altruisme i de respecte cap a l’altre no han desaparegut del tot. Aquests exemples mostren que la moral, sigui cristiana o no, i tal com es concebia fins ara aquest concepte, encara impregna algunes actituds. Però és cert que no es pot negar una difuminació progressiva d’aquesta forma de ser i de viure. Val a dir que aquestes crítiques no són originals i afloren des de temps immemorial. Nombrosos escrits en són la prova.

Tot i això, en el moment actual, només podem constatar i lamentar que cada dia més, la premsa es fa ressò d’esdeveniments que es caracteritzen per una pèrdua força generalitzada del sentit moral, i això en diferents àmbits.

Així, a Birmània, es qüestiona l’actitud de la icona de la democràcia, Premi Nobel de la Pau, la Sra. Aung San Suu Kyi, davant de la seva total manca de reacció pel drama terrible que estan patint els rohingyes. Als Estats Units, un jutge americà, tot i ser qüestionat per haver suposadament comès uns abusos sexuals durant la seva joventut, rep el suport quasi unànime dels parlamentaris republicans per ascendir a la Cort Suprema. No discutiré que s’imposa la presumpció d’innocència, però això no obsta al fet que l’interès partidista no ha de passar al davant d’una investigació seriosa. Quant a Europa, ens adonem que a alguns països del nord, polítics perseguits per la justícia continuen exercint el seu càrrec, com si no hagués passat res. I en altres llocs d’aquest mateix continent, sorprenentment no suscita cap reacció la denúncia d’un membre de la judicatura, dirigit a uns dels seus companys de feina, d’aprofitar-se de la prostitució de menors. Ningú s’immuta davant una acusació tan greu que es mereixeria una verificació acurada. I si resulta no ser certa, també s’ha d’actuar. Però: silenci general!

tracking