x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Per a quan, un civisme constructiu, pedagògic i integrador?

No tots ens adherim al discurs sancionador que criminalitza els propietaris de gossos
Actualitzada 15/10/2018 a les 06:53
    Cristina Canut
Soc veïna d’Escaldes-Engordany i no soc vegana. Encara menys una vegana radical disposada, com està passant a França actualment, a assaltar carnisseries o escorxadors en hores nocturnes. Però tinc tres gosses estupendes que formen part de la meva família i no m’agrada el civisme sancionador que promouen els comuns de les parròquies centrals del meu país.
Tots volem carrers nets, almenys tots els ciutadans que ens considerem cívics. Per a nosaltres mateixos i perquè Andorra és un destí turístic on gairebé tots, directament o indirectament, vivim del turisme. Tanmateix, no tots ens adherim al discurs sancionador d’alguns comuns que criminalitzen els propietaris de gossos i, per extensió, de mascotes en general. Ja se sap, els gossos pixen i caguen, com la gran majoria d’éssers vius d’aquest planeta.
Desconec quina part de la població d’Andorra té alguna mascota. A Espanya i a França, per exemple, la meitat de la població té almenys un animal a la seva llar. Són xifres prou importants per incentivar una bona convivència entre els ciutadans propietaris d’animals i aquells que no ho són. Potser mètodes senzills i no sistemes costosos i sofisticats d’identificació d’ADN que fan pagar justos per pe- cadors.
El civisme s’ensenya des de la infància, a les escoles i a les llars. I per als adults que no han entès el significat del concepte, les normes i les sancions són certament necessàries. Però no són suficients ni una veritable solució a llarg termini. En realitat només són una part ínfima del procés, perquè el civisme s’ensenya i es fomenta. I entenc que, a més de normes, traves i penalitzacions econòmiques, els comuns ens haurien de parlar de sensibilització, de responsabilitat i de respecte mutu entre persones i envers els animals. I haurien d’incentivar l’ajuda als voluntaris d’associacions com Bomosa, Laika i Apapma, i propiciar a les escoles el contacte dels nens amb els animals (recordo una mestra de l’escola primària francesa d’Engordany que tenia una xinxilla a l’aula i cada cap de setmana un dels seus alumnes se l’enduia a casa seva). I explicar-los que els gossos fan molta companyia a la gent gran que viu sola, i els obliga a sortir de casa almenys dos o tres cops al dia. Que els gossos de rescat ajuden a salvar vides. Que els gossos policia milloren la seguretat dels car­rers. Que els gossos pigall incrementen l’autonomia de les persones invidents. Que alguns peluts són companys ideals per a nens amb autisme i que altres avisen a temps els diabètics d’una pujada imminent de sucre. Que un animal és un membre més de la família, una responsabilitat quan és cadell i també quan es fa vell. Que no es pot abandonar ni maltractar. Que s’ha de fomentar l’adopció de les mascotes abandonades i no el tràfic o la cria incontrolada i lucrativa. I que tothom que vulgui ha de poder gaudir, encara que sigui llogater, d’un company de quatre potes.
Sens dubte és aquesta mena de discurs, constructiu i pedagògic, el contrari de moralitzador, repressiu i amenaçador, que voldríem escoltar aquells que ens estimem les nostres bèsties. Un discurs que proposi un pla global d’integració dels animals de companyia en el dia a dia de les nostres ciutats. No tan sols actuacions puntuals a tort i a dret sense sospesar les conseqüències nefastes a curt termini com l’increment dels abandons o la disminució d’adopcions a la gossera o a la gatera. Al meu entendre, es tracta de fer una Andorra cívica com han aconseguit alguns països europeus del nord. Països on l’abandó i el maltractament animal han quedat caducs i és una realitat compatible amb convivència i carrers nets. Un objectiu que necessitarà temps i perseverança, perquè algunes persones incíviques no estan disposades a evolucionar en els seus hàbits.
Tinc uns veïns, de la meva edat més o menys, que en vint anys no han recollit cap excrement del seu gos, que viu tot l’any a la intempèrie. Demanar a gent així que ruixin els pipis, paguin un impost per tenir gos o facilitin la identificació de l’ADN del seu animal sembla, malauradament, surrealista.
Etiquetes
  • #10 Operari d higiene
    (15/10/18 21:58)

    Sra Canut,
    Penso que la Carla no és tan ximple (om vosté la tracta) i que ha entès perfectament l'article.
    Aqui ningú criminalitza gossos, en tot cas, propietaris de gossos guarros, incívics i, molt sovint, maleducats, irrespectuosos i males persones.
    Repeteixo: els cívics continuaran gaudint de les seves mascotes sense rebre sancions, als incívics se'ls castigarà, els ciutadans contents de tenir els carrers més nets i jo alleugerit per no haver de passar-me gran part de la meva jornada laboral netejant el que les mascotes embruten amb el consentiment dels seus amos.

    Respondre
  • #9 Cristina Canut
    (15/10/18 14:48)

    Carla, crec que no has entès l'article
    Em queixo de la gent incívica. A causa d'ells s'instauren sancions que fan pagar justos per pecadors. I em queixo dels comuns que criminalitzen els gossos i no fan passar el missatge correcte. La consequència de tot plegat serà un augment de l'abandó animal i una disminució del nombre d'adopcions. Els cívics recollim els excrements des de fa anys i ara ruixem els pipis. No cal que ens amenacin, només que ens ho demanin. Però els agents no van per les zones residencials, encara menys a les nits. I amb els pipis passarà el mateix que amb els excrements fins ara. Els comuns sancionen per obtenir diners sense preocupar-se de fer passar el missatge correcte ni d'incentivar el civisme des de la base. Han de fer campanyes, ajudar les associacions i anar per les ecoles. Es tracta d'ensenyar el civisme, el de veritat. El que fomenta el respecte i la convivència.

    Respondre
  • #8 Eva
    (15/10/18 14:06)

    És cert que s'ha de fer un civisme constructiu i pedagògic i crec que les institucions fa anys que el fan amb campanyes i campanyetes. Però malauradament, els pipis i les caques segueixen al carrer. I és una evidència que si no es passa a l'acció amb multes, el problema continuarà. Els que sou cívics i responsables no heu de patir: si sou nets no us multaran pas.

    Respondre
  • #7 Jordi docon
    (15/10/18 11:15)

    estic ď acord cal ser responsable, però amb un matís! a reicident que se li pugi la multa així de fàcil és.

    Respondre
  • #6 Jordi docon
    (15/10/18 11:13)

    estic ďacor cal ser responsable, però amb un matís! a reicident que se li pugi la multa així de fàcil és.

    Respondre
  • #5 Eduard
    (15/10/18 10:42)

    Es fàcil igual que 2+2=4,sous precaris,ma d obra barata,famílies que han de treballar mati,tarda i casi nit per viure,jovent se'n se control d'on surten els problemes,pues es fàcil just s'hens permet viure i treballar. Això si podem crear nous Puratos de treball,per possar directors de fora i alguns arreplegats del país a fer la feina no? i després el problema continuarà al mateix lloc però anirà creixent

    Respondre
  • #4 Carla
    (15/10/18 10:09)

    Sra Canut, els civics i que netejen la bruticia dels seus gossos no tindran cap multa! No se de que es queixa.

    Respondre
  • #3 Scooby-Doo
    (15/10/18 09:43)

    Doncs tots els que tinguin mascotes peludes estan convidats al nou pipican solidari per insolidaris d'Escaldes .... al pipican l'anomenarem 5 estrelles.

    Respondre
  • #2 Operari d higiene
    (15/10/18 09:15)

    Si tant cívica és vosté i molts dels que menciona, no li deu costar gens adoptar la simple mesura de tirar aigua despres que els seus gossos hagin pixat.
    No pagarà i seguirà sent justa (no pecadora)!

    Respondre
  • #1 Gerard
    (15/10/18 07:35)

    L'edicació i el civisme s'ensenya a casa. Pel que sembla sense massa èxit ja que els carrers de tot el país estan bruts de tifes i pixats de gos. Crec que tenim dret a un espai públic net. Em sembla que s'ha de sancionar els qui embruten.

    Respondre
10
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts