Foc i lloc
El nostre sistema sanitari
Crèdit Andorrà va organitzar una conferència titulada: ‘Entorn econòmic global. Implicacions per a la sanitat’
La ponent, Núria Mas, professora d’Economia a l’IESE va fer una descripció de la situació de la sanitat que comparteixo en la seva majoria. A les preguntes es va demanar la diferència que hi havia entre el nostre sistema sanitari i el català, i ara intentaré contestar de forma breu.
El nostre sistema sanitari és finançat seguint el model Bismark o conegut com a sistema de seguretat social, on l’accés a la sanitat es troba determinat per la condició de cotitzant al règim de la CASS amb un sistema de co-pagament i de lliure elecció de professional. Per tant, el sistema sanitari es finança per una part amb les cotitzacions a la CASS per part dels treballadors, i per l’altra en funció del consum de serveis sanitaris sempre per part de l’usuari. Limitant la intervenció econòmica del Govern en cas de dèficit de la branca sanitària i/o a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
El sistema català o espa-nyol és el model Beveridge o finançat via impostos, on ningú pot evitar estar exempt del finançament i, per tant, tampoc poden ser exclosos en la seva utilització, el que aporta un accés universal i habitualment gratuït.
Quant al pagament, a Andorra els serveis són pagats per acte al proveïdor sanitari. Per tant, el Govern té menys capacitat de decisió sobre el sistema sanitari pel fet que el professional de la salut, que treballa de forma liberal i sense necessitat de seguir procediments, finança la seva activitat a través del copagament per part de l’usuari, i posteriorment la CASS retorna a l’usuari la part que li pertoca. En el cas del SAAS, que és el proveïdor públic, és finançat a través del pressupost general i a través del copagament dels usuaris, i els treballadors cobren per salari i no per acte, generalment.
Els serveis sanitaris espa-nyols són pagats directament per l’Estat a través dels pressupostos, això permet al Govern tenir més capacitat de decisió sobre el funcionament, gestió i distribució dels recursos del sistema sanitari, fent que els treballadors siguin públics, percebin salari i treballin sota procediments, i que l’usuari no hagi de pagar en el moment del consum de productes de salut però tampoc disposi de la lliure elecció de professional.