Sortim del caos i avancem devers la llum

El Principat d’Andorra ha festejat amb una vetllada cultural d’alt nivell el centenari de la primera gramàtica catalana de Pompeu Fabra. L’acte es va celebrar a la sala d’actes del comú d’Andorra la Vella dimarts 18 de setembre.

El bibliòfil Robert Basart, un dels 4 ponents de la tarda vespre, ens il·lustrà amb un acudit com n’era de precís, recte i correcte el mestre Fabra. Diu així: “Eren quatre prohoms que discutien sobre quin fou el primer ofici en el començament de la història. El metge digué que va ser el seu. Déu, en extraure la costella d’Adam per crear Eva, feu la primera intervenció quirúrgica. L’arquitecte tirà l’aigua cap al seu molí. El primer ofici fou l’arquitectura. Mireu quin gran arquitecte era Déu per crear l’univers. El filòsof protestà: abans de crear l’univers, l’home i la dona, només hi havia el caos. Així doncs, Déu s’assegué a filosofar sobre com sortir del caos i posar en ordre les idees i el projecte a construir. El polític, que havia escoltat passivament els tres companys, se sentí sacsejat i saltà qüestionant: ‘I qui va crear el caos, sinó el polític? El primer ofici fou, no en dubteu gens ni mica, el de la política.’” Els polítics fan màsters sobre el caos.

Allò que el professor Robert no revelà a la sala d’actes del comú fou la recepta per desfer el caos per crear el paradís. Jo tinc la meva recepta gràcies a la JARC ( Joves d’Acció Rural Cristians), que ens en servíem en les revisions de vida mensuals. Eren els meus anys de joventut. L’autocrítica no té res a veure amb amargors i lamentacions. És una pràctica per aprendre dels errors. Amb l’autocrítica poses ordre en la vida que esdevé fecunda i avança cap endavant. El Concili Vaticà II feu autocrítica dels defectes de l’Església de la segona meitat del segle XX. Gràcies a ella, l’Església segueix viva i ha donat exemples sorprenents de qualitat humana. “De la humilitat brolla la grandesa”, resa una dita xinesa.

L’arquebisbe Joan-Enric Vives, bisbe i Copríncep, glossà en el sermó de la festa de Meritxell el mestre Fabra. Continuà l’homilia fent autocrítica. S’agafà fort al preciós bàcul que els sacerdots li havíem regalat i exclamà: “Amb 25 anys de bisbe i Copríncep, no tot ho hauré fet bé.” Els ciutadans d’Andorra han seguit el post-Meritxell tot esperant que Govern i parlament fessin autocrítica del mandat que no es vol revelar quan acabarà. Al debat d’orientació política s’han fet dures crítiques els uns als altres. “Fracàs”, deien uns; “suspens”, responien els altres. Però els partits polítics per si mateixos no han fet autocrítica. La ironia de l’ex-Copríncep Giscard d’Estaing era ben reveladora quan deia: “El millor president és sempre el que no ho és. Quan ets president deixes de ser el millor.” A cops, l’oposició oblida que no té la roba neta a casa seva per culpa de l’obsessió d’estendre la roba bruta dels altres. El gran escriptor cristià Chesterton deia que podem discutir, però no barallar-nos: “Allò més dolent d’una baralla és que s’acaba la discussió!”

La primera convivència dels monitors d’AINA del curs 2018-2019, els dies 28, 29 i 30 de setembre, és una mena de debat d’orientació política (no la del caos). Un 50% es dedica a l’autocrítica de les colònies i campaments de l’estiu del 2018, l’altre 50%, a programar les formacions de cada mes, el Nadal Jove i la Pasqua Jove. Dues preguntes claus vertebren l’autocrítica: 1) A partir de les colònies d’aquest estiu, què hem de millorar per a les de l’estiu del 2019? 2) Hem aconseguit l’objectiu d’agermanar els quatre elements: foc, aire, terra, aigua, amb l’ajuda de l’Escola Ninja, pal de paller del programa? Cada coordinador de torn dirigirà l’autocrítica del seu equip. Com a cap de les colònies els he demanat: 1) Quina és la millor anècdota de l’excursió Maià-Siscaró? ; 2) En el bona nit de cada dia quina pregunta t’hauria agradat que el mossèn fes a l’equip?; 3) Acabades les colònies, has après a treballar en equip? Dona un detall del sí o del no, i 4) Posa’t nota de l’1 al 10 sobre si has estat coherent en el que dius als nens i nenes i el que tu has fet?

El professor jesuïta José Ignacio González Faus escriu en un article d’opinió a La Vanguardia (del 17 de setembre del 2018): “És hora de sembrar blat d’autocrítica entre tanta cugula de chuleria que vol ofegar-nos. Aquí s’acompleix a escala grupal una frase de Jesús: ‘Qui vol salvar la seva vida la perd; i qui lliura la seva vida per una causa noble és qui la salva.’” Els monitors ofereixen els fruits de les colònies del 2018 en una missa d’acció de gràcies a la meva Confident que, en ser mare de tots, ha vetllat pels infants i monitors de les colònies. La meva Confident, sembla que amb el seu somriure em vol dir: “Jo també feia autocrítica. Quan Jesús se m’escapà, en retrobar-lo li vaig demanar: ‘Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? Què hem fet de malament?’”

Els mestres Pompeu Fabra i Pau Casals feien autocrítica. Fabra li confiava: “Tu dones i jo vetllo. Tu delectes i jo espero. Però, junts salvem tantes coses així...”